Onsen Hakase magazine: best deal for onsens

数ヶ月前に「温泉博士」と言う月刊雑誌の存在を知りました。この雑誌には「全国温泉手形」というものがついてまして、無料でいろいろな温泉に入れるのです。雑誌は450円です。普通、温泉は400円から700円しますから、どこかの温泉1つで、この手形を利用すると元が取れるという計算です。ですが、雑誌は1人に1冊必要です。そして、雑誌は1ヶ月間有効。大体、各都道府県に1~3箇所の温泉地の手形がついてますので、いろんな県を旅行される人にもってこいです。まさに、私たちの為に作られたような雑誌なのです!しかし、気付くのが遅く、(購入方法もよくわらかず)、今月から使い始めています。

Fa un parell de mesos ens vam assabentar que hi ha una revista mensual plena de cupons gratis per anar a onsens (banys d’aigües termals). Aquest és el tracte: compres la revista i pots anar als onsens que hi apareixen de forma gratuïta. Els Onsens normalment costen entre 400 i 700 iens per persona, i la revista costa 450 iens, així que si hi vas un sol cop ja recuperes la inversió. Cada persona ha de tenir una còpia de la revista. Els cupons són vàlids per a un mes. Normalment hi ha entre un i tres onsens gratis a cada prefectura. Aquesta revista, anomenada “Onsen Hakase” és realment interessant per la gent que viatja molt d’una prefectura a una altra. Així que, bàsicament, sembla estar feta per nosaltres! Lamentablement fins ara ens hem gastat un munt de diners en banys termals, però com diu el refrany, més val tard que mai. ¡A partir d’ara la aprofitarem tot el que puguem!

A couple of months ago, we found out that there is a monthly magazine full of free coupons to go to onsens (hot springs). This is the deal: you buy a magazine and you can go to the onsens that appear on it for free. Onsens usually cost from 400 to 700 yen per person, and the magazine costs 450 yen, so if you go to one onsen, it is paid off. But each person has to have a copy of the magazine. And the coupons are good for one month. There is one to three onsens with coupons in each prefecture. It is really good deal for people who travel a lot from one prefecture to another. So basically it seems to be made for us! Unfortunately we have spent quite a lot of money on onsens until now, but we will certainly take advantage of it from now on!

Hace un par de meses nos enteramos de que hay una revista mensual llena de cupones gratis para ir a onsens (baños de aguas termales). Este es el trato: compras la revista y puedes ir a los onsens que aparecen en ella de forma gratuita. Los Onsens suelen costar entre 400 y 700 yenes por persona, y la revista cuesta 450 yenes, así que con ir a un solo onsen ya se recupera la inversión. Cada persona tiene que tener una copia de la revista. Los cupones son válidos para un mes. Suele haber entre uno y tres onsens gratis en cada prefectura. Esta revista, llamada “Onsen Hakara”, es realmente interesante para la gente que viaja mucho de una prefectura a otra. Así que, básicamente, ¡parece estar hecha para nosotros! Lamentablemente hasta la fecha nos hemos gastado un montón de dinero en baños termales, pero como dice el refrán, más vale tarde que nunca. ¡A partir de ahora la aprovecharemos todo lo que podamos!

JPP on AERA (Japanese Magazine)!

JPPが雑誌アエラ(朝日新聞出版)の今週発売号(2010年9月27日号)に3ページに渡り、8枚の写真が掲載されました!お近くの本屋、キヨスクでチェック!

La revista japonesa AERA ha publicat 8 fotografies del JPP (tres pàgines) al número d’aquesta setmana, revista del 27 de setembre del 2010. Si viviu al Japó ja podeu comprar-la a les llibreries i quioscs!

AREA magazine has just published 8 pictures (three pages) this week (issue of September 27, 2010)! Check it out at book stores and kiosks nearby!

La revista japonesa AERA ha publicado 8 fotografías de JPP (tres páginas) en el número de esta semana, revista del 27 de septiembre del 2010. Si vivís en Japón ya la podéis comprar en las librerías y quioscos!

Japanese traffic signs

日本で退屈するのは難しいです。道に出ると必ずと言っていいほど、何か面白いものが見つかります。これはその例のひとつです。味気ない道路工事の標識の代わりに登場するカラフルな動物達!

Al Japó és difícil avorrir-se. Cada vegada que surts al carrer sempre trobes coses xocants. Aquí teniu només un exemple. ¿Perquè utilitzar avorrides senyals de trànsit si aquestes poden tenir formes d’animals de colors?

In Japan it is hard to get bored. Whenever you walk out on the street you will always find shocking things. Here you have just an example of it. Why should we have boring signs of road construction if you can have animal characters?

En Japón es difícil aburrirse. Cada vez que sales a la calle siempre encuentras cosas chocantes. Aquí tenéis sólo un ejemplo de ello. ¿Para que utilizar aburridas señales de tráfico si estas pueden tener formas de animales de colores?

Aomori apples and japanese hospitality

キャンピングカーで弘前のリンゴ農園を目指していたとき、信号で1台のリンゴ農家の軽トラと横になりました。私たちのキャンピングカーを見たその農夫は窓越しに津軽リンゴを3つ投げ渡してくれました。次の信号機で、その農夫に私たちの名刺を渡すと、「つい来て。リンゴ畑すぐそこだから。」と言われました。特定のリンゴ畑を目指していた訳でない私たちは、着いてく事に。到着した所は、岩木山の麓、約1万坪にも及ぶリンゴ畑でした。「お昼まだでしょ?カレー食べよう、カレー。」と畑にある家で昼食をよばれる事に。この農夫、廣戸さんといい、普段は島根県在住だが、夏の間だけ弘前に住み、リンゴ農園をされているそうです。地元島根ではスポーツトレーナーであり、演歌歌手でもあることが判明。ちなみに歌手名は平亮(たいら・あきら)。さらに、実は若き頃、宗兄弟と一緒に走っていた日本トップクラスの駅伝ランナーだったのです。招かれた家は廣戸さんがリンゴ農園を始めた3年前から建てだした、手作りの家で、電気はありますが、水道はありません。しかし、この家のデッキから眺めるリンゴ畑は壮大です。奥さんがリンゴの木を5本ぐらい育てたいと言い出したのがきっかけで、数百本のリンゴの木をもつことに。しかし、何事にも、やるからには頂点を目指す廣戸さん、「世界一のリンゴ」を目指しています。「恐らく世界で一番おいしいリンゴは日本のリンゴ。そして、日本で一番美味しいのは青森のリンゴ。そして青森で一番おいしのがここ、岩木山の麓。要するに、ここで一番美味しいリンゴを作れば、自動的に世界一美味しいリンゴを作ったことになると思います。」と言う廣戸さん。肥料を与えず、農薬も殆ど使わず、色を均等に付ける為の葉摘みなどをしない廣戸さんのリンゴ、確かに美味です。帰り際には、リンゴ、梨、プルーンと持ちきれない程のお土産を頂きました。廣戸さん、ありがとうございました!

Quan ens dirigíem a la zona de les granges de pomes de Hirosaki, ens vam aturar al costat d’una camioneta d’un agricultor de pomes en un semàfor. El pagès va mirar la nostra auto-caravana, i als pocs segons ens va llançar tres pomes des del seu seient. En el següent semàfor, li vam donar la nostra targeta. Després ens va dir: “Segui-me, la meva granja de pomes està una mica més enllà”. Com que no anàvem a cap granja en particular, vam decidir seguir-lo. Vam arribar a la seva finca, d’unes 3 hectàrees, al peu de la muntanya Iwaki. “No heu menjat encara, oi? Anem a menjar curri llavors!”. I així va ser com vam acabar menjant curri a la seva casa de fusta, a la finca plena de pomers. El seu nom és Sr Hiroto. Normalment viu a la prefectura de Shimane, però durant els mesos d’estiu viu a la seva granja de pomes fins a la recollida. A Shimane és entrenador esportiu i cantant. I un detall més, quan era jove, va ser un dels millors corredors de llarga distància del Japó. La casa a la que ens va convidar se l’ha fet a mà ell mateix, de fet fa tres anys que se l’està construint. Té electricitat, però no hi ha aigua corrent. Tanmateix, la vista dels pomers des de la terrassa del segon pis és impressionant. La seva dona volia tenir cinc arbres per cultivar pomes, però ha acabat per estar envoltada de centenars d’ells. El Sr Hirotada sempre vol ser el millor en tot el que fa. “Crec que les pomes més delicioses del món són del Japó. I al Japó, les pomes més delicioses són d’Aomori. I a Aomori, les pomes més delicioses són d’aquí, al peu de la muntanya Iwaki. Així que, si aconsegueixo fer les pomes més delicioses d’aquesta zona voldrà dir que les meves pomes seran les més bones del món! “En realitat, les seves pomes estan boníssimes! Ell no fa servir fertilitzants químics, només utilitza productes químics contra els insectes, i no treu fulles (al Japó, els productors de pomes treuen les fulles del voltant de les pomes perquè aquestes no tinguin taques, sinó que llueixin un vermell uniforme a tota la poma). Vam marxar de la seva granja carregats amb tres bosses plenes de pomes, peres i prunes. Gràcies senyor Hiroto!

When we were driving towards the apple farm area in Hirosaki, we stopped next to a pick-up truck of an apple farmer in the traffic lights. The farmer looked at our motor-home, and tossed us three apples from his seats. At the next traffic lights, we gave him our business card. Then he said, “Follow me. My apple farm is just over there”. We were not going to any particular apple farm, so we followed him. We arrived at his farm that has about 3 hectare in the foot of Mt. Iwaki. “You haven’t had lunch yet, right? Let’s have curry then!”, and so he invited us to his house in the apple farm. His name is Mr. Hiroto. He usually lives in Shimane prefecture, but only during summer, he lives in his apple farm and makes apples. In Shimane, he is a sports trainer and a singer! And one more detail, when he was young, he was one of the best long-distance runners in Japan. The house to which he invited us was his hand-made house that he has been building since three years ago. There is electricity, but there is no running water. However, the view of the apple farm from the terrace on the second floor is just amazing. His wife wanted to have five apple trees to grow apples, but they ended up being surrounded by hundreds of them. Mr. Hiroto wants to be the best for whatever he does. “I think most delicious apples in the worlds are from Japan. And in Japan, the most delicious apples are from Aomori. And in Aomori, the most delicious apples are from here, in the foot of Mt. Iwaki. So, if I made the most delicious apples here, my apples would be the most delicious apples in the world!” Actually, his apples are really delicious. He does not use chemical fertilizer at all, hardly uses chemicals against insects, and does not pull out leaves (In Japan, apple farmers pull out leaves not to make shadows on the apples, so apples get red color equally all over the apple). We left his apple farm with three bags full of apples, pears, and prunes. Thank you, Mr. Hiroto!

Cuando nos dirigíamos a la zona de las granjas de manzanas de Hirosaki, nos detuvimos junto a una camioneta de un agricultor de manzanas en un semáforo. El campesino miró nuestra auto-caravana, y a los pocos segundos nos lanzó tres manzanas desde su asiento. En el siguiente semáforo, le dimos nuestra tarjeta de visita. Luego nos dijo: “Seguídme, mi granja de manzanas está un poco más allá”. Como no íbamos a ninguna granja en particular, decidimos seguirlo. Llegamos a su finca, de unas 3 hectáreas, al pie del monte Iwaki. “No habéis comido todavía, ¿verdad? ¡Vamos a comer curry entonces!”, y así fue como acabamos comiendo curry en su casa de madera, en la finca repleta de manzanos. Su nombre es Sr. Hiroto. Normalmente vive en la prefectura de Shimane, pero durante los meses de verano vive en su granja de manzanas hasta la recogida. En Shimane, es entrenador deportivo y cantante. Y un detalle más, cuando era joven, fue uno de los mejores corredores de larga distancia de Japón. La casa a la que nos invitó se la ha hecho a mano él mismo, de hecho lleva tres años construyéndola. Tiene electricidad, pero no hay agua corriente. Sin embargo, la vista de los manzanos desde la terraza del segundo piso es impresionante. Su esposa quería tener cinco árboles para cultivar manzanas, pero ha terminado por estar rodeada de cientos de de ellos. El Sr. Hiroto siempre quiere ser el mejor en todo lo que hace. “Creo que las manzanas más deliciosas del mundo son de Japón. Y en Japón, las manzanas más deliciosas son de Aomori. Y en Aomori, las manzanas más deliciosas son de aquí, al pie del monte Iwaki. Así que, si consigo hacer las manzanas más deliciosas de esta zona querrá decir que mis manzanas serán las más buenas del mundo!” ¡En realidad, sus manzanas están riquísimas! Él no usa fertilizantes químicos, apenas utiliza productos químicos contra los insectos, y no quita hojas (en Japón, los productores de manzanas suelen retirar las hojas de alrededor de las manzanas para que estas no tengan manchas, sino que luzcan un rojo uniforme en toda la manzana). Nos fuimos de su granja cargados con tres bolsas llenas de manzanas, peras y ciruelas. ¡Gracias señor Hiroto!

Tattoos forbidden in some Onsens!

日本では昔から入れ墨(タトゥー)はヤクザと関係があり、ファッションとは遠い関係にありました。なので、多くの温泉などでは、入れ墨をしている人の入浴を断っています。多くの温泉経営者は温泉に来てくれる客がヤクザと一緒にお風呂に入るのを心地よく思わないと考えて、タトゥーをしている人の入浴を禁止しているようです。

Al Japó els tatuatges han estat sempre relacionats amb els Yakuza (màfia japonesa), lluny de d’estar relacionats amb la moda. Aquesta és la raó principal per la que al Japó, en alguns Onsens, a la gent amb tatuatges (grans o petits) els està vetada l’entrada. Li agradaria donar-se un bany amb un Yakusa assegut al seu costat? Molts propietaris de Onsens pensen que als clients no els agradaria, així que aquesta és la principal raó per prohibir-ho.

In Japan tattoos have always been related to Yakusa (japanese mafia), far from being something fashionable. This is the main reason why in Japan, in some Onsens, people with tattoos (big ones or small ones) are not allowed. Would you like to take a bath with a Yakusa sitting next to you? Many Onsens owners think that clients wouldn’t like it, so this is the main reason to forbid it.

En Japón los tatuajes han estado siempre relacionadas con los Yakusa (mafia japonesa), lejos de ser algo relacionado con la moda. Esta es la razón principal por la que en Japón, en algunos Onsens, a la gente con tatuajes (grandes o pequeños) les está vetada la entrada . ¿Le gustaría darse un baño con un Yakusa sentado a su lado? Muchos propietarios de Onsens piensan que a los clientes no les gustaría, así que esta es la principal razón para prohibirlo.

Hokkaido Brown Bears

北海道では、熊出没の危険性を警告する標識やポスターを至る所で目にします。熊出没の警告を見かけた一番おかしな所は、私たちが泊まった、高速のサービスエリアのトイレの入り口でした。でも、怖いので、トイレから出る度に、念のために左右を確認して出るハメに。あとは、川や山、至る所で熊出没の警告を見ましたが、その内の1つは、阿寒湖でした。ここでは実際、誰も熊に遭遇はしてませんが、熊が荒らした後や糞が見つけられ、付近に生存していることが確認されています。森本が阿寒湖川で釣りをしていると、巡視員が現れ、「熊よけの鈴持っていますか?」と聞かれました。持ってなければ、時々、手を叩くとか、大声をだして、人間の存在を熊に知らせて下さいとのこと。結局、大声で歌いながら釣りをすることに。

北海道のそこら中に熊がいっぱいいるようですが、本当の熊の楽園は知床半島です。知床には約200頭のヒグマが生息しています。知床のネイチャーセンターに行くと、熊出没の警告でなく、熊の生息地で人間がどう行動するべきかが書かれています。基本は以下です。まず、熊に出会わないようにするため、歩く時は鈴を付けたり、手を叩いたり、話をしながら歩く。熊は人の気配があると普通、出てきません。もし、出会ってしまった時は、もちろんエサを与えるのは自殺行為。走って逃げない。熊から目線をそらさず、後ずさりしてゆっくり退散する。子グマを見つけた時は、決して近づかない。必ず親熊がそばにいます。そして、最後に、熊に攻撃されたら、決して諦めない!致命傷となる頭と後頭部を守る、だそうです。

出会いたくない熊ですが、安全に出会う方法もあります。それは、ウトロから知床半島クルーズ船にのることです。ラッキーだと、山から降りて来ている熊に出会えるかも。

A Hokkaido és molt freqüent veure senyals que alerten sobre la possibilitat de trobar-se óssos. El lloc més estrany on vam veure una d’aquestes senyals (impossible de llegir si no s’és japonès o no es domina l’idioma) va ser a l’entrada dels lavabos en una àrea de servei de l’autopista on vam passar la nit. Cada vegada que sortia del bany, no podia evitar mirar a dreta i esquerra, per si de cas! Més endavant, vam trobar altres senyals prop de rius i turons, una d’elles al llac Akan, encara que ningú ha vist óssos a la zona últimament, tot i que hi ha hagut alguns incidents que demostren la seva presència a la nit de tant en tant. Un altre dia quan el Toru estava pescant en un riu, un guàrdia forestal se li va acostar per preguntar-li si portava una campana per si de cas apareixia un ós. En cas contrari li va dir que fes soroll. Així doncs, a falta de campana el Toru va seguir pescant però va començar a cantar en veu alta.

Hokkaido sembla estar ple d’óssos, però l’autèntic territori dels óssos és el Parc Nacional de Shiretoko, on hi ha uns 200 óssos bruns vivint en el que és l’últim territori intacte del Japó. Al Centre de Natura de Shiretoko, en lloc d’advertir sobre la presència d’óssos, directament passen a l’acció donant clars consells sobre com comportar-se en el seu territori. Les regles són les següents: el primer que cal fer és intentar evitar trobar-se amb ells, per a això és important caminar amb una campana, o fer soroll com ara aplaudir o parlar. D’aquesta manera els óssos notaran la presència humana i no s’aproparan. En el cas de trobar-nos amb un ós, òbviament, no s’ha de donar mai menjar. En segon lloc, no s’ha de fugir corrent donant-los l’esquena, sinó tot el contrari, cal caminar cap enrere lentament mirant-los directament als ulls. I, finalment, si veiem un ós petit no hem acostar-nos a ell, perquè la mare està sempre al voltant. Un últim consell, si al final l’ós ataca, cal tapar-se bé el cap i el coll, i no abandonar mai!

Ningú vol trobar-se amb un ós de cara en plena muntanya, però hi ha una manera segura de veure’ls sense còrrer cap risc. El secret està en agafar un vaixell des d’Utoro cap al final de la península de Shiretoko. Si hi ha sort es poden veure óssos quan baixen de les muntanyes a la recerca de salmons.

In Hokkaido it is quite easy to come across with warning signs that alert you about the possibility of encountering with bears. The most strange place we saw one of this signs (impossible to read it if you are not japanese or good at this language) was at the entrance of the toilet in a highway service area where we spent a night. Every time I went to toilet, I had to look right and left before coming out of the toilet, just in case! Later on, we found other signs mostly near rivers and hills. One of them was in Akan lake. Even though nobody has seen bears in Akan, there have been some incidents that prove their presence in this area. When Morimoto was fishing in the Akan river, a guard came to ask him if Morimoto had a bell to scare bears away. Otherwise the guard told him to make noise by clapping hands or shouting to show his presence to bears. So, Toru kept fishing, singing out loud.

Hokkaido seems to be full of beers, but the true bear land is Shiretoko National Park, where there are about 200 brown bears living in this last intact nature land of Japan. In the Nature Center of Shiretoko, instead of warning you about the presence of bears, they directly advice you how to behave in the bears land. Rules are the followings: first of all, avoid encountering bears by walking with a bell, or making noise like clapping hands and talking, so they won’t come close to you. If you happen to meet with bears, obviously, do not feed them. Secondly, don’t run away fast, just walk backwards slowly, looking straight to their eyes. And thirdly, if you see a baby bear don’t get close to him, because the mother is always around. And finally, if bears attack you, protect your head and neck, and never give up!

No one wants to meet bears in the mountain, but there is a way to see bears without any risk. It is to take a boat from Utoro towards the end of Shiretoko Peninsula. If you are lucky you might see a few of them when they come down the mountains looking for salmons.

En Hokkaido es muy frecuente ver señales que alertan sobre la posibilidad de encontrarse osos. El lugar más extraño en el que vimos una de estas señales (imposible de leer si no se es japonés o no se domina el idioma) fue en la entrada de los lavabos en un área de servicio de la autopista donde pasamos la noche. Cada vez que salía del baño, no podía evitar mirar a derecha e izquierda, ¡por si acaso! Más adelante, encontramos otras señales cerca de ríos y colinas, una de ellas en el lago Akan, aunque nadie ha visto osos en la zona últimamente, a pesar de que ha habido algunos incidentes que demuestran su presencia por la noche de vez en cuando. Otro día cuando Toru estaba pescando en un río, un guardia forestal se le acercó para preguntarle si llevaba una campana por si acaso aparecía un oso. De lo contrario le dijo que hiciera ruido. Así pues, a falta de campana Toru siguió pescando pero empezó a cantar en voz alta.

Hokkaido parece estar repleto de osos, sin embargo el auténtico territorio de los osos es el Parque Nacional de Shiretoko, donde hay unos 200 osos pardos viviendo en lo que es el último territorio intacto de Japón. En el Centro de la Naturaleza de Shiretoko, en lugar de advertir sobre la presencia de osos, directamente pasan a la acción dando claro consejos sobre cómo comportarse en su territorio. Las reglas son las siguientes: lo primero que hay que hacer es intentar evitar encontrarse con ellos, para lo cual es importante caminar con una campana, o hacer ruido como por ejemplo aplaudir o hablar. De este modo los osos notarán la presencia humana y no se acercaran. En el caso de encontrarnos con uno, obviamente, no hay que darles de comer. En segundo lugar, no se debe huir corriendo dándoles la espalda, sino todo lo contrario, hay que caminar hacia atrás lentamente mirándolo directamente a los ojos. Y, por último, vemos un oso pequeñito no debemos acercarnos a él, porque la madre está siempre alrededor. Y un último consejo, si nos acabamos encontrando con un oso debemos protegernos la cabeza y el cuello, y sobretodo, no abandonar nunca!

Nadie quiere encontrarse con un oso de cara en plena montaña, pero hay un modo seguro de ver osos sin riesgo alguno.  El secreto está en coger un barco desde Utoro hacia el final de la Península de Shiretoko. Si se tiene suerte se pueden ver osos cuando bajan de las montañas en busca de salmones.

私(ティナ)は12頭の熊の親子を見ました!でもクルーズ船は漁師の網があるので、あまり近寄れず、良い写真がとれませんでした。。ブログには十分の画像ですが、大きく引き延ばすにはちょっとだめそうです。500ミリぐらいの望遠を持っていれば、、、でも、野生の熊をこの目で見れたので最高です!

Jo (Tina) vaig agafar el barco i vaig veure uns 12 óssos, petits i grans. No obstant això, els vaixells no poden acostar-se prou perquè hi ha xarxes dels pescadors, per això les meves fotografies no són bones. Suficients pel blog però no per imprimir amb qualitat. No obstant això, l’experiència va ser increïble! Aquestes són les meves fotos, molt retallades i ampliades. Quina pena que no tingués un objectiu 500mm!

That was my case (Tina), I saw 12 bears, mums and babies by the river. However, unfortunately boats can’t get close enough to them because of the fisherman’s nets, so pictures were not so good after all. Enough for this blog but not god enough to print with high quality. But still, the experience was unbelievable! These are my pictures, very cropped and very enlarged. What a pitty I didn’t have a 500mm lense …

Yo (Tina) cogí el barco y vi 12 osos, pequeños y grandes. Sin embargo, los barcos no pueden acercarse lo suficiente porque hay redes de los pescadores, motivo por el cual mis fotografías no son buenas. Suficientes para el blog, pero no con suficiente calidad para imprimir a buena resolución. Sin embargo, la experiencia fue increíble! Estas son mis fotos, muy recortadas y muy ampliadas. Qué pena que no tuviera un objetivo 500mm…

Food surprise in Furano!

私たちがよく泊まる道の駅に着く頃はだいたい、道の駅はもう閉まっています。なので、朝起きて最初にすることは、その道の駅に何があるかを見て回る事です。たまに、パン屋があったり、地元の野菜や果物屋があったり、いいお土産屋があったりします。もちろん、何にもいいものが無いときもあります。そして、南富良野の道の駅に泊まった時の事です。朝起きて、店を見て回っていると、なんと、スペイン・オムレツ(ジャガイモの入った分厚いオムレツ)を売っている店(カフェ・ベリーズ)を発見!!9ヶ月間、日本でまだ一回もスペイン料理のレストランに行ってない私にとっては、買わずにいられませんでした。最高の朝食でした!この店の店長の妹さんの旦那さんがスペイン人なので、店長も数回スペインを訪れ、スペイン・オムレツを向こうで習得したそうです。なのでとっても現地のスペイン・オムレツに近くて美味しいです。そうそう、その店の目玉料理は、ソーセージ、レタス、トマトにドレッシングをかけたものをそばのクレープで包んだものです。これも美味しいので、お薦めです!

Quan arribem a les àrees de servei on dormim la majoria de les nits, tot està tancat. Així que el primer que fem pel matí quan ens despertem és sortir a veure amb què ens trobem. Alguns dies ens trobem que l’àrea de servei on hem dormit té un forn de pa, altres vegades hi ha una bona fruiteria, altres bons souvenirs i altres res interessant. Però fa uns dies, quan ens vam llevar a l’àrea de servei de Minami Furano, ens vam adonar que hi havia alguns llocs de venda de menjar. Imagineu-vos la meva sorpresa quan vaig veure que hi havia una parada on venien truita de patates!!! Després de 9 mesos al Japó i de no haver anat a cap restaurant espanyol des de llavors, podeu imaginar-vos la meva cara quan vaig menjar el primer tros d’aquesta truita de patata deliciosa. Quin esmorzar!! La història és simple. La germana de la xef està casada amb un noi de Saragossa, i ell ha visitat Espanya diverses vegades i ha après a cuinar truita espanyola, molt bé per cert! Si alguna vegada passeu per Furano, proveu també la crep de soba amb salsitxa de cérvol, enciam, tomàquet i salsa rosa, simplement increïble!

When we arrive at the service areas where we sleep most of the nights, everything is closed. So the first thing we do in the morning when we wake up is to check what is around us. Some days we find that the service area where we stopped has a bakery, others a vegetable and fruit shop, others nice souvenirs and others just nothing interesting. But a few days ago, when we stopped at Minami Furano service area, we realized that there were a few stalls selling food. Imagine my surprise when I saw that there was a place selling spanish omelette!!!!! After 9 months living in Japan and not having gone to any spanish restaurant since then, you can picture my face when I tasted this piece of delicious potato omelette! What a breakfast we had!!!! The story is simple. The chef’s sister is married to a man from Zaragoza, and so he has visited Spain a few times and has learned how to cook spanish omelette, very well by the way! If you ever stop by, also try the soba crepe with deer sausage, lettuce, tomato and pink sauce, just amazing!

Cuando llegamos a las áreas de servicio donde dormimos la mayoría de las noches, todo está cerrado. Así que lo primero que hacemos por la mañana al despertarnos es salir a ver con qué nos encontramos. Algunos días nos encontramos con que el área de servicio donde hemos dormido tiene una panadería, otras veces hay una buena frutería, otras bonitos souvenirs y otras apenas nada interesante. Pero hace unos días, cuando nos levantamos en el área de servicio de Minami Furano, nos dimos cuenta de que había algunos puestos de venta de comida. ¡¡¡Imaginaos mi sorpresa cuando vi que había bar donde vendían tortilla de patatas!!! Después de 9 meses en Japón y de no haber ido a ningún restaurante español desde entonces, podéis imaginaros mi cara cuando comí el primer trozo de esta tortilla de patata deliciosa. ¡¡Menudo desayuno nos dimos!! La historia es simple. La hermana de la chef está casada con un chico de Zaragoza, y él ha visitado España varias veces y ha aprendido a cocinar tortilla española, muy bien por cierto! Si alguna pasáis por Furano, probad también la crep de soba con salsicha de ciervo, lechuga, tomate y salsa rosa, simplemente increíble!