Unexpected visitor!
私たちは、祭りの後、港に座り、打ち上げられる花火を見ていました。すると、誰かが私の肩を叩くではありませんか。振り返ると、「こんにちは、森本氏!」と言って、暗闇の中にニコニコと微笑む友人が立っていました。お互い長い間会っていなかったし、メールさえもしていませんでした。彼がJPPのサイトを見てくれている事も知りませんでした。彼はJPPサイトを通して、私たちが、彼の地元の近くを通っていることを知り、車で私たちを捜すことにしたそうです。しかし、私たちは、彼の予想とは全く違った道を走っていたので、なかなか見つける事ができませんでした。200キロ以上走って、見つからないので諦めかけた時、彼は念のためJPPのフェイスブックをチェックしたそうです。すると、JPPフェイスブックは数分前にアップデイトされていて、彼がさっきまで居た祭りの写真が載っていたそうです。彼は急いで引き返し、港で花火を見ている私たちを暗闇の中、見つけ出してくれたのです。「でも、見つけるために、電話なり、メールなりしてくれれば良かったのに」と言うと、「驚かしたかったから!」と。確かに驚きました。次回は、そちらに行く時、電話しますね!
Eren les 8 de la tarda quan estàvem veient focs artificials després d’un dia de festa al sud de Chiba. De sobte, algú em va donar uns copets a l’espatlla. Em vaig donar la volta i vaig veure un amic meu en la foscor, somrient i dient “Hola, Morimoto-sant!” No ens havíem vist durant molt de temps i ni tan sols ens havíem escrit correus electrònics recentment. No tenia ni idea de si estava seguint la web del JPP o no. Sorprenentment, va resultar que ell estava seguint la nostra ruta molt atentament. De fet, havia decidit que quan estiguéssim a prop de la seva ciutat natal, agafaria el cotxe i sortiria a buscar-nos. Així doncs, això va ser el que va fer, va pujar al seu cotxe i va començar a conduir cap a la nostra última marca del mapa de JPP (una temeritat, per cert, perquè no sempre està actualitzat al minut!). A diferència del que havia imaginat, vam agafar un altre camí, així que no ens va trobar. Després de conduir més de 200 quilòmetres, estava a punt d’abandonar la recerca i marxar a casa. Però abans de fer-ho, es va connectar a Facebook un cop més per veure si trobava alguna pista, i de sobte va veure que acabàvem de penjar una foto de la festa que ell mateix acabava de presenciar feia uns minuts. Així que va donar mitja volta, i ens va buscar entre la multitud, i finalment ens va trobar asseguts a la badia veient els focs artificials. “Hauria estat molt més fàcil trobar-nos si ens haguessis trucat o enviat un missatge “, li vaig dir jo. I ell va dir: “Ja, però és que jo volia donar-vos una sorpresa!”. Doncs ho va aconseguir, quina bona sorpresa ens va donar!
It was 8.00 pm when we were watching the final fireworks in a bay after a festival day in South Chiba. Suddenly, someone tapped my shoulder. I turned around, and I saw a friend of mine in the darkness, smiling and saying “Hello, Morimoto-san”! We had not seen each other for a long time and had not even e-mailed recently. I had no idea whether he was following JPP website or not. However, he was actually following our route very carefully. In fact, he had decided that by the time we were close to his home town, he would get on the car and would start looking for us. And so he did. Got on his car and starting driving towards our latest mark in our JPP map (recklessness, of course, because it is not always updated to the minute!). Unlike what he had imagined, we took another route, so he could not find us. After driving more than 200 kilometers, he was giving up and heading back towards his hometown. Just in case, he checked JPP facebook one last time, and all of a sudden he saw JPP Facebook had just been updated with a picture of the festival he had just seen a few minutes ago. He drove back and looked for us in the crowd, and finally found us sitting on the bay, watching fireworks. “It could have been much easier to find us if you called or sent a message to us,” I said to him. And he said, “I wanted to surprise you guys!”. Sure he did, what a nice surprise!
Eran las 8 de la tarde cuando estábamos viendo los fuegos artificiales después de un día de fiesta en el sur de Chiba. De repente, alguien me dió unos golpecitos en el hombro. Me di la vuelta y vi a un amigo mío en la oscuridad, sonriendo y diciendo “Hola, Morimoto-san!” No nos habíamos visto durante mucho tiempo y ni siquiera nos habíamos escrito e-mails recientemente. No tenía ni idea de si estaba siguiendo la web del JPP o no. Sin embargo, resultó que él estaba siguiendo nuestra ruta muy atentamente. De hecho, había decidido que cuando estuvieramos cerca de su ciudad natal, cogería el coche y saldría a buscarnos. Así pues, eso fue lo que hizo, se montó en su coche y empezó a conducir hacia nuestra última marca en el mapa de JPP (una temeridad, por cierto, porque no siempre está actualizado al minuto!). A diferencia de lo que había imaginado, tomamos otro camino, así que no nos encontró. Después de conducir más de 200 kilómetros, estaba a punto de abandonar la búsqueda e irse a casa. Pero antes de hacerlo, se conectó a Facebook una vez más para ver si encontraba alguna pista, y de pronto vio que acabábamos de colgar una foto de la fiesta que él mismo acababa de presenciar hacía unos minutos. Así que dio media vuelta, y nos buscó entre la multitud, y finalmente nos encontró sentados en la bahía viendo los fuegos artificiales. “Hubiera sido mucho más fácil encontrarnos si nos hubieras llamado o enviado un mensaje”, le dije yo. Y él dijo: “¡Ya, pero es que yo quería daros una sorpresa!”. !Pues lo consiguió, qué buena sorpresa nos dio!
No joking with Tsuyu! (by Tina)
JPPの今回の旅以前に、私は日本に5回も来ていますが、それらは夏、冬、秋で、「梅雨」について知りませんでした。これは日本の雨期を意味する単語です。インドのモンスーンなどは耳にした事がありましたが、日本もそのような時期があるとは知りませんでした。殆どは激しい雨ではありませんが、コンスタントに降り、約一ヶ月続きます。大体、6月20日〜7月20日の間は、灰色の日が続き、視覚的に凹凸がなく写真(特にカラー)を撮るのが難しくなります。ですから、私たちは、この梅雨の期間、室内の撮影を増やし、キャンピングカー内で写真の整理などに費やす時間が増えました。梅雨は雨だけでなく、湿気がすごく、とてもベトベトし、これが梅雨をさらに不快な物にします。私たちは、今年の梅雨に2日ほどしか太陽を見た記憶がありません。日本への旅行を計画している人は、梅雨の時期は避けた方がいいかも!
Abans de començar el JPP havia vingut a Japó 5 vegades en diferents estacions: estiu, primavera i tardor, però mai havia sentit a parlar del Tsuyu. Aquesta paraula es refereix a la temporada de pluges japonesa. Sabia que hi ha monzons a l’Índia així com temporades de pluges a altres llocs, però mai vaig pensar que al Japó hi havia una època així. No és una pluja violenta normalment, només constant, i durant un llarg mes. Des el 20 de juny al 20 de juliol aproximadament, els dies són de color blanc o grisenc, les coses no tenen volum en absolut, i és molt difícil fer bones fotografies. La nostra solució ha estat disparar sobretot en llocs interiors, o a boscos on la pluja a vegades és una ventatge, i a més a més hem aprofitat per editar una gran quantitat d’imatges a l’autocaravana. A tot això cal sumar-hi l’alta humitat que s’instal·la a Japó des del Juny fins la tardor, el que fa que tot plegat sigui,a més a més, una mica més enganxós. De tant en tant hem gaudit d’un o dos dies de sol, però ha estat l’excepció que confirma la regla. Si teniu pensat venir al Japó, eviteu de totes totes venir-hi durant el Tsuyu!
Before starting the JPP I had come to Japan 5 times in different seasons: summer, spring and autumn, but I had never heard about Tsuyu. This word refers to japanese rainy season. I had heard about monsoons in India and rainy seasons in other places, but I never thought in Japan there was something like this. It is not violent rain, just constant rain, for a one month. From the 20th of june to the 20th of july aproximately, days are white, or grey, things have no volume or shape at all, and it is very hard to take nice pictures. Our solution has been to shoot mainly in indoor places, or in forests, and to edit a lot of pictures in the motorhome. And on top, don’t forget about the high humidity, which makes the whole thing a little bit more sticky. Eventually we have enjoyed one or two days of sun, but just occasionally. If you are planning to come to Japan, avoid coming during Tsuyu!
Antes de empezar el JPP había venido a Japón 5 veces en diferentes estaciones: verano, primavera y otoño, pero nunca había oído hablar del Tsuyu. Esta palabra se refiere a la temporada de lluvias japonesa. Sabía que hay monzones en la India así como temporadas de lluvias en otros lugares, pero nunca pensé que en Japón había una época así. Normalmente no es una lluvia violenta, pero sí constante, y durante un largo mes. Desde el 20 de junio al 20 de julio aproximadamente, los días son de color blanco o grisáceo, las cosas no tienen volumen en absoluto, y es muy difícil hacer buenas fotos. Nuestra solución ha sido disparar sobre todo en lugares interiores, o en bosques donde la lluvia a veces es una ventaja, y además hemos aprovechado para editar una gran cantidad de imágenes dentro de la autocaravana. A todo esto hay que sumar la alta humedad que se instala en Japón desde Junio hasta el otoño, lo que hace que todo ello sea además un poco más pegajoso. De vez en cuando hemos disfrutado de uno o dos días de sol, pero ha sido la excepción que confirma la regla. Si tenéis pensado venir a Japón, evitar a toda costa venir durante el Tsuyu!
Six months (and a half) on the road!
約2週間前、JPPはプロジェクトの折り返し地点に到達しました。私たちは1月に、いっぱいのエネルギーとモチベーションを持って出発しました。しかし、もちろん、このプロジェクトも、どんな長期間プロジェクトと同様、良い時と辛い時があります。現在、恐らく、最も難しい時期を過ごしているかもしれません。暑さや雨といった外的要素だけでなく、開始当時の新鮮感の低下や、体にたまっていく疲労からです。たぶん、ちょっとペースダウンするべきかもしれません。きっと、夏の後、秋のいい気候になり、プロジェクトの終わりが近づくと、またエネルギーが湧いて来るに違いありません。そして、その頃には、このプロジェクトが終わって欲しくないと思う事でしょう! この6ヶ月で、私たちは約19000キロを走り、全国を縦横無尽にまわりました。森本は240本のフィルムを撮り、ティナは数万枚の写真を撮りました。JPPのホームページにはルポを25本、300枚のシングル写真がアップされました。そしてJPPホームページには毎月約5000人の閲覧者が訪れてくれています。JPPフェイスブックでは1300人が日々応援してくれています。JPPツイッターは(書く頻度は低いですが)、160人の人々がフォローしてくれています。JPPが残りの6ヶ月間、どうやってサバイバルし、どう大きくなるか、乞うご期待!
Fa aproximadament dues setmanes, vam arribar a l’equador del nostre projecte particular, el JPP. Vam començar al gener, plens d’energia i entusiasme, però igual que en tots els projectes de llarga durada, hi ha alts i baixos. Com en la vida de cada un de nosaltres. Així que ara és probable que estiguem passant per l’època més difícil de l’any. No només per la calor, la humitat i la temporada de pluges, sinó també perquè l’emoció del principi ha desaparegut i el cansament dels mesos de ruta s’ha anat acumulant en els nostres cossos. Sí, aquest és sens dubte un projecte esgotador. Així que ara és el moment de replantejar-nos el nostre horari i potser intentar frenar una mica el ritme. Sabem amb certesa que després d’estiu, i amb l’arribada de la tardor (amb la seva llum i els seus colors), acostant-se el projecte ja a la seva fi, l’energia, l’entusiasme i l’emoció tornaran a nosaltres una altra vegada, i segur que aleshores no voldrem que el projecte s’acabi!
Pel que fa a aquest primer semestre de l’any, aquests són els números. Sis mesos a la carretera, un gran nombre de prefectures visitades i més de 19.000 quilòmetres recorreguts. El Toru Morimoto ha disparat uns 240 rodets en blanc i negre. La Tina Bagué ha fet desenes de milers de fotografies, de les quals ha editat i retocat prop de 2.500. Els dos junts han pujat més de 25 reportatges i més de 300 imatges individuals. La pàgina web de The Japan Photo Project rep unes 5.000 visites al mes i la seva pàgina de Facebook té més de 1.300 membres registrats. Encara que no són tan actius a Twitter, tenen més de 160 seguidors. Ara cal veure com sobreviu i com creix el JPP d’aquí fins a finals d’any!
About two weeks ago, JPP reached the equator of our own particular project. We started in January, full of energy and enthusiasm, but like every long term projects, there are its ups and downs. Like a everybody’s life. So now we are probably going through the hardest period of the year. Not only because of the heat, the humidity, and the rainy season, but also because the excitement of the beginning is now gone and the tiredness has accumulated in our bodies. Yes, this is an exhausting project. So now it is time to rethink our schedule and maybe try to slow down a little bit the rhythm. We know for sure that after summer, and with the arrival of the autumn (with its beautiful light and colors), approaching to the end, energy, enthusiasm and excitement will come back to us again, and we will think that we don’t want the project to end! As for this first half of the year, these are the numbers. Six months on the road, more than 19,000 kilometers driven and many prefectures visited. Toru Morimoto has shot about 240 black and white rolls. Tina Bagué has take ten thousands of pictures, out of which has retouched about 2,500 pictures. Both together have uploaded more than 25 feature stories and 300 single pictures. The Japan Photo Project website receives about 5,000 visits per month and its Facebook page has more than 1300 followers registered. Although we are not so active in Twitter, we have more than 160 followers. Let’s see how JPP survives and how it grows from now and until the end of the year!
Hace aproximadamente dos semanas, alcanzamos el ecuador de nuestro proyecto particular, el JPP. Empezamos en enero, llenos de energía y entusiasmo, pero al igual que en todos los proyectos a largo plazo, hay altos y bajos. Como en la vida de cada uno de nosotros. Así que ahora es probable que estemos pasando por la época más difícil del año. No sólo por el calor, la humedad y la temporada de lluvias, sino también porque la emoción del principio ha desaparecido y el cansancio de los meses de ruta se ha ido acumulado en nuestros cuerpos. Sí, este es sin duda un proyecto agotador. Así que ahora es el momento de replantearnos nuestro horario y quizás tratar de frenar un poco el ritmo. Sabemos con certeza que después de verano, y con la llegada del otoño (con su hermosa luz y sus colores), acercándose el proyecto ya a su fin, la energía, el entusiasmo y la emoción volverán a nosotros otra vez, y seguro que pensaremos que no queremos que el proyecto se termine!
En cuanto a este primer semestre del año, estos son los números. Seis meses en la carretera, un gran número de prefecturas visitadas y más de 19.000 kilómetros recorridos. Toru Morimoto ha disparado unos 240 carretes en blanco y negro. Tina Bagué ha hecho decenas de miles de imágenes, de las cuales ha editado y retocado cerca de 2.500. Los dos juntos han subido más de 25 reportajes y más de 300 imágenes individuales. La página web de The Japan Photo Project recibe unas 5.000 visitas al mes y su página de Facebook tiene más de 1.300 miembros registrados. Aunque no son tan activos en Twitter, tienen más de 160 seguidores. Vamos a ver cómo sobrevive y cómo crece el JPP de aquí hasta finales de año!
Cheap sushi for low budget economies!
ヨーロッパで寿司を食べようと思ったら、美味しかろうが不味かろうが、いい値がします。でも日本では、一皿100円〜の回転寿しを始め、お手頃価格の寿司がたくさんあります。さらに回転寿しが払えない時でも、さらに奥の手があります。スーパーに夜の19時以降ぐらいに行くと、刺身やお寿司が安くなっています。例えば、この写真。店員が赤い魔法のステッカーを貼ると、ついさっきまで850円だった刺身が半額の425円に!不思議っ!
A Europa menjar sushi, bo o dolent, és molt car. Al Japó en canvi, és molt assequible. Hi ha molts “Kaiten sushi” de 100 iens, restaurants en els quals el sushi es desplaça mitjançant una cinta transportadora davant dels clients. Aquests restaurants són una bona opció. No obstant això, si no es pot gastar 1.000 iens per sopar, encara hi ha una opció més barata, no tan fresca ni tan bona, però segueix sent una bona opció per als amants del sushi “pobres”. Aquesta última opció consisteix a anar a comprar una capsa de sushi o sashimi al supermercat després de les 7 de la tarda, quan els preus solen baixar fins a la meitat. Així, per exemple, aquesta caixa de sashimi que costava inicialment 850 iens, després de les 7 de la tarda els empleats del supermercat van enganxar aquest adhesiu vermell a la caixa, reduint el seu preu a 425 iens.Més barat impossible!
In Europe eating sushi, good or bad, is very expensive. However in Japan it is very affordable. There are many 100 yen “kaiten sushi” places, those restaurants where sushi goes arround in a conveyor belt. So good deal. However, if you can not spend 1000 yen for dinner, there is still a cheaper option, not so fresh nor so good, but still an ok option for “poor” sushi lovers. The trick is buying a sushi or sashimi box in a supermarket after 7 pm, when prices usually drop down to half price. So, for instance, this sashimi tray was 850 yen, but after 7 pm the staff in the supermarket added this red sticker to the box, reducing it’s price to 425 yen. Unbeattable!
En Europa comer sushi, bueno o malo, es muy caro. Sin embargo, en Japón es muy asequible. Hay muchos “kaiten sushi” de 100 yenes, restaurantes en los que el sushi se desplaza mediante una cinta transportadora frente a los clientes. Así pues, son una buena opción. Sin embargo, si no se puede gastar 1000 yenes para cenar, todavía hay una opción más barata, no tan fresca ni tan buena, pero sigue siendo una buena opción para los amantes del sushi “pobres”. Esta última opción consiste en ir a comprar una caja de sushi o sashimi al supermercado después de las 7 de la tarde, cuando los precios suelen bajar hasta la mitad. Así, por ejemplo, esta bandeja de sashimi que costaba inicialmente 850 yenes, después de las 7 de la tarde los empleados del supermercado engancharon este adhesivo rojo a la caja, reduciendo su precio a 425 yenes. Más barato imposible!
We need your help! Vote for JPP!
JPPが好きですか? JPPのブログを読んでいますか? もしそうだったら、ここ(カタルーニャ語 ブログ コンテスト)をクリックして、JPPに投票して下さい!ありがとう!!
T’agrada el JPP? Segueixes el blog del JPP sovint? Si és així, si us plau clica aquí, al concurs de blogs en català, i vota pel JPP!!! Gràcies!!!
Do you like JPP? Do you follow the JPP blog regulary? If so, please click here, a Catalan blog contest, and vote for JPP!!! Thank you!!!
¿Te gusta el JPP? ¿Sigues el blog del JPP regularmente? Si es así, por favor clica aquí, concurso de blogs en catalán, y vota por JPP!!! Muchas gracias!!!
言語の問題。一年前、プロジェクト企画時に、私たちのブログにどの言語を使うかを決めるとき、とても悩みました。できるだけ多くの人に読んでもらうには英 語で書く事は必須だと思いました。でも、森本は日本人ですし、日本でのプロジェクトなので、日本語でもちろん書くべきだと思いました。そして、ティナはス ペイン出身ですし、スペイン語で書くと、スペインだけでなく南米の人も読む事ができるので、スペイン語でも書くことにしました。でも、ティナの母国語はカ タルーニャ語であり、カタルーニャ人として、カタルーニャ語を外すことは考えられませんでした。なので、結局4カ国語でこのサイトを運営するすることにし ました。毎回、ブログを4カ国語で書く事は大変な作業になるため、思った程、頻繁にブログをアップデートできないですが、がんばっています。と、こんなブ ログですが、JPPに一票入れてくれたらうれしいです!
El tema de l’idioma. Fa un any, quan vam pensar en quin idioma havíem d’escriure el nostre bloc ens vam trobar en un complicat debat. Si volíem arribar a un públic ampli, hauríem d’escriure en anglès. De totes maneres, el Toru és japonès i jo (Tina) sóc d’Espanya. Així que escriure només en anglès no tenia sentit. Simplement no era una opció. També calia escriure en espanyol ja que és la segona o tercera llengua més parlada al món. Tot i això, estem fent aquest projecte al Japó, de manera que no tindria cap sentit si no escriguéssim també en japonès. D’altra banda, el català és la meva llengua materna i jo volia utilitzar-la de totes totes també, ja que així és com em sento més identificada. És per aquest motiu que vam arribem a la conclusió que no teníem més remei que escriure en quatre idiomes. La veritat és que a causa d’aquesta situació i la quantitat de treball que això implica, no escrivim tant ni tan sovint com ens agradaria, o com ho faríem si només ho féssim amb un sol idioma. Però estem segurs que l’esforç es veurà compensat un dia o altre! De moment, si us plau voteu pel JPP!
The language issue. A year ago when we thought about what language we should use in our blog we found ourself in a complicated debate. If we wanted to reach to a wide audience, we should have to write it in english. However, Toru is japanese and I (Tina) am from Spain. So writing only in english didn’t make sense. It just wasn’t an option. We should also write it in spanish since it is the second or third most widely spoken language in the world. But we are doing this project in Japan, so it wouldn’t make any sense either if we didn’t write it also in japanese. On the other hand, catalan is my mother tongue and I definetely wanted to use it too, since this is how I feel mostly identified. So that is how we reached to the conclusion that we had no other option but to write it in four languages. The truth is that due to this situation and the amount of work that it involves, we don’t write as often as we would write if we wrote it only in one language. But we are sure that the effort will be compensated one day! As for now, please vote for JPP blog for this contest!
El tema del idioma. Hace un año, cuando pensamos en qué idioma teníamos que escribir nuestro blog nos encontramos en un complicado debate. Si queríamos llegar a un público amplio, tendríamos que escribir en inglés. De todos modos, Toru es japonés y yo (Tina) soy de España. Así que escribir sólo en inglés no tenía sentido. Simplemente no era una opción. También había que escribir en español ya que es la segunda o tercera lengua más hablada en el mundo. Sin embargo, estamos haciendo este proyecto en Japón, de manera que no tendría ningún sentido si no escribiéramos también en japonés. Por otra parte, el catalán es mi lengua materna y yo quería utilizarla a todas luces también, ya que así es como me siento más identificada. Es por este motivo que llegamos a la conclusión de que no teníamos más remedio que escribir en cuatro idiomas. La verdad es que a causa de esta situación y la cantidad de trabajo que ello implica, no escribimos tanto ni tan a menudo como nos gustaría, o como lo haríamos si lo hiciéramos con un solo idioma. Pero estamos seguros que el esfuerzo se verá compensado un día u otro! Por ahora, por favor vota JPP!
Little visitors to JPP motor home!
先日、石見銀山にある小学校を訪れました。日本の多くの校舎は四角いコンクリート建てで、個性が全くありません。時には、共産国のビルにさえ見える事もあります。しかし、まだ日本にもいくつかの美しい木造校舎が残っています。石見銀山の大森小学校はその中のひとつです。全校生徒12名がこの木造校舎で学んでいます。私たちは、この田舎の小さな学校での授業風景などを撮影をさせて頂き、すばらしい時間を過ごしました。そして撮影後には、生徒達を私たちのキャンピングカーに招待しました。「すごーい!」「かっこいい!」「でかーい!」「ここで1日でいいから寝てみたい!」と子供達は大はしゃぎでした。そして帰り際に女の子が私たちに心配そうに一言いいました。「でも、ホントのお家ないの?」
L’altre dia vam visitar una escola de primària a Iwami Ginzan. Al Japó, la majoria de les escoles són de formigó i no tenen cap mena de caràcter. De vegades fins i tot semblen edificis d’un país comunista. Però al Japó encara hi ha algunes escoles de fusta molt boniques. L’escola de primària del poble d’Omori a Iwami Ginza n’és un bon exemple. Aquesta escola té només 12 alumnes en total. Vam passar una bona estona fotografiant a les seves activitats diàries en aquesta petita escola rural. Quan vam acabar de fotografiar l’escola, vam convidar els nens a la nostra autocaravana. Es van emocionar molt. ”Què xula!”, “Què gran!”, “M’agradaria poder dormir una nit aquí!” van dir. Els nens estaven molt contents d’haver entrat a la nostra autocaravana. Però abans de marxar, una nena em va preguntar: “però no teniu una casa de veritat?”
The other day we visited an elementary school in Iwami Ginzan. In Japan, most of the schools are made of concrete and have no character. They sometimes even look like buildings in a communist country. But still in Japan there are some beautiful wooden schools left. Omori elementary school in Iwami Ginzan is one of them. This school has only 12 students in total. We had a good time photographing their activities in this tiny rural school. When we finished photographing the school, we invited the children to our motor home. They were very excited. “Cool!”, “How big!”, “I wish I could sleep over a night here!” they said. Children were really happy to enter our motor home. And before leaving, a girl asked me, “but you don’t have a real house?”
El otro día visitamos una escuela de primaria en Iwami Ginzan. En Japón, la mayoría de las escuelas son de hormigón y no tienen ningún tipo de carácter. A veces incluso parecen edificios de un país comunista. Pero en Japón todavía hay algunas escuelas de madera muy bonitas. La escuela de primaria del pueblo de Omori a Iwami Ginza es un buen ejemplo. Esta escuela tiene sólo 12 alumnos en total. Pasamos un buen rato fotografiando sus actividades diarias en esta pequeña escuela rural. Cuando acabamos de fotografiar la escuela, invitamos a los niños a nuestra autocaravana. Se emocionaron mucho. ”Qué chula!”, “Qué grande!”, “Me gustaría poder dormir una noche aquí!” dijeron. Los niños estaban muy contentos de haber entrado en nuestra autocaravana. Pero antes de irse, una niña me preguntó: “¿pero no tienes una casa de verdad?”
Forgotten umbrellas on sale!
電車に置き忘れた傘はいったいどうなるんだろうと考えた人いますか?日本は雨がよく降るので、電車での傘の忘れ物が多いようです。先日、道の駅で停まった時、棚一杯の中古の傘が安く売られているのを見つけました。よく見ると、「JRで忘れら物傘」と書いてるではありませんか。値段は150円〜2000円とコンディションによって違います。私たちも1本買いましたが、このお金はどこへ行くのでしょう?
Heu pensat alguna vegada què passa amb els paraigües que la gent s’oblida als trens amb freqüència? Al Japó plou molt, així que la gent probablement oblidi un munt de paraigües als trens. L’altre dia, quan vam parar en una Michi no Eki (àrea de servei de carretera) ens vam trobar amb una cistella plena de paraigües utilitzats per un preu molt raonable. En el cartell es podia llegir: “Paraigües oblidats als trens de JR a la venda des 150 a 2000 ienes”, depenent de l’estat del paraigua. Vam comprar-ne un, tot i que encara que no entenc com la gent pot fer diners dels paraigües oblidats d’altres persones … a on van aquests diners?
Have you ever thought about what happens to the umbrellas that people forget on the trains? In Japan it rains a lot, so people probably forget a lot of umbrellas on the trains. The other day, when we stopped at a Michi no eki (road side service area), we found a basket full of used umbrellas for a very reasonable price. And the sign said: “Umbrellas forgotten on the JR trains on sale from 150 yen to 2000 yen”, depending on the condition of the umbrella. We bought one, even though I don’t understand how people can make money from other people’s forgotten umbrellas … who keeps that money?
¿Habéis pensado alguna vez qué pasa con los paraguas que la gente se olvida en los trenes con frecuencia? En Japón llueve mucho, así que la gente probablemente olvide un montón de paraguas en los trenes. El otro día, cuando paramos en una Michi no eki (area de servicio de carretera) nos encontramos con una cesta llena de paraguas usados por un precio muy razonable. Y en los carteles se podía leer: “Paraguas olvidados en los trenes de JR a la venta desde 150 a 2.000 ienes, dependiendo del estado del paraguas. Compramos un, aunque todavía no entiendo cómo la gente puede hacer dinero de los paraguas olvidados de otras personas … ¿a dónde va ese dinero?
Nuts RV Camping car meeting in Kyushu!
数週間前、JPPのメインパートナーであるナッツRVの感謝祭に参加するため鳥取から九州まで車を走らせました。感謝祭では私たちのプロジェクトを300人ほどのナッツRVユーサーの前で紹介する機会にも恵まれました。キャンピングカー経験の長い人たちと週末を一緒にすごし、たくさんの事を教えてもらいました。とくに夏対策など。日本の夏は、車中で寝る事は殆ど不可能なので、標高1000メール以上の所に行かなければならない等など。梅雨のおかげで、なんとか、車中はそれほど熱がこもらず、現在まで、なんとか寝れてますが、やはり、なるべく標高の高い位置や海辺の風がある場所を選んでいます。今月をなんとか乗り切れば、8月は北海道なので、なんとかなりそうです。感謝祭でJPPを応援してくれている人たちがたくさんいることを知ることもできましたし、とても楽しい週末でした。
Fa un parell de setmanes vam conduïr fins a l’illa de Kyushu per assistir a la reunió anual d’auto-caravanes del nostre patrocinador principal, Nuts RV. Allà vam tenir l’oportunitat de presentar el nostre projecte a més de 300 persones i reunir-nos i parlar amb ells. Va ser una gran experiència passar un cap de setmana amb experts auto-caravaners i a més a més vam aprendre bastants trucs per sobreviure durant l’estiu. Tothom estava preocupat per on dormiríem durant els propers mesos, ja que és molt difícil dormir dins de l’auto-caravana quan la calor és intensa. El seu consell principal: mai dormir per sota de 1.000 metres d’alçada. Difícil … però la veritat és que ja estem a 2 de juliol i no hem tingut molts problemes encara. Ara dormim amb totes les finestres obertes i ho portem prou bé. I a principis d’agost estarem de nou a Hokkaido per evitar les temperatures extremes de l’estiu japonès i disfrutar de paissatges meravellosos!
A couple of weeks ago we drove all the way down to Kyushu to assist to the annual Camping Car meeting of our main sponsor, Nuts RV. There we had the chance to introduce our project to more than 300 people and to meet and talk with them. It was a great experience to spend the weekend with camping car experts, we actually learned quite a few tricks to survive during the summer. Everybody was worried about where we would be sleeping during the next months, since it is very difficult to sleep inside the camping car with hot weather. Main advice: never sleep below 1.000 meters height. Difficult … but the truth is that it is already 2nd of july and we haven’t had much problems yet. Now we sleep with all the windows open and it is fine. And by the beginning of august we will be back in Hokkaido to avoid the extreme japanese summer temperatures and to enjoy amazing landscapes, this time without snow!
Hace un par de semanas conducimos hasta la isla de Kyushu para asistir a la reunión anual de auto-caravanas de nuestro patrocinador principal, Nuts RV. Allí tuvimos la oportunidad de presentar nuestro proyecto a más de 300 personas y reunirnos y hablar con ellos. Fue una gran experiencia para pasar el fin de semana con expertos auto-caravaneros y además aprendimos bastantes trucos para sobrevivir durante el verano. Todo el mundo estaba preocupado por dónde dormiríamos durante los próximos meses, ya que es muy difícil dormir dentro de la auto-caravana cuando el calor aprieta. Su consejo principal: nunca dormir por debajo de 1.000 metros de altura. Difícil … pero la verdad es que ya estamos a 2 de julio y no hemos tenido muchos problemas todavía. Ahora dormimos con todas las ventanas abiertas y lo llevamos bien. Y a principios de agosto estaremos de vuelta en Hokkaido para evitar las temperaturas extremas del verano japonés y disfrutar de paisajes maravillosos, esta vez sin nieve!