
今日、津和地という島に行ってきました。四国の愛媛県にある忽那諸島の最西端の離島です。松山から快適なフェリーで2時間程で着きました。島のフェリー乗り場には、私の母の友人の妹さんが迎えに来てくれていました。今日は、たまたま松山市の役所の方々が「しまはく」(今年の春から秋に行われる忽那諸島でのイベント)のためのミーティングにその妹さん宅に来られていたので、便乗させて頂き、着くなり妹さん宅で、とっても美味しい郷土料理をたくさん食べさせて頂きました!とっても甘い生タマネギ、プリプリのメバルの煮付け、ワカメの煮物、うどん(津和地のうどんには汁が無い!)、そしてみかん等など。たらふく食べさせてもらった後、その妹さんの息子さんと義理のお兄さんに島中を軽トラで連れて回ってもらい、いろんなものを撮影。天気は最高だし、撮影中にみかん山に走るトロッコに乗せてもらったりと楽しいこと!そして最後には、舟に乗せてもらい、その息子さんがやられているアワビの養殖所も見せてもらいました。そして、帰りのフェリーまでぶらぶら歩いていると、島の床屋のおばあちゃんと出会いました。話が面白いので60年間しているという散髪屋に少しお邪魔しました。ゆくゆく話を聞いていると、なんと、このおばあちゃん、兵庫県の私の祖父母の実家の近くで6年間床屋をしていたことが判明!四国の離島で、そんな人に出会うとは。(私の故祖父はこの人に髪を切ってもらった事があるのだろうか?)そうこうしているうちに時間もなくなり、松山行きの最終船に飛び乗った。最高の1日でした。島の皆さん、ありがとうございました!

Avui vam visitar Tsuwaji, l’illa més remota i la més oriental de les Illes Kutsuna, pertanyents a la prefectura de Ehime, Shikoku. Vam trigar prop de dues hores per arribar fins a l’illa, en un ferri molt còmode. Al port, la germana d’una amiga de la meva mare ens esperava per recollir-nos. Justament avui tenia una reunió amb la gent de l’ajuntament de Matsuyama, així que ens va convidar a unir-nos amb ells per tastar menjar local a casa seva! Unes cebes crues increïblement dolces, peixos bullits molt frescos, ostres arrebossades i fregides delicioses, algues bullides, udon (l’udon d’Tsuwaji no és amb sopa!), taronges acabades de collir, etc. Després de dinar abundantment, el seu fill i el seu cunyat ens van portar a donar un passeig en la seva camioneta. Ens van ensenyar tota l’illa per que poguéssim fer fotos. Al final, ens va dur en el seu vaixell per veure la seva zona d’aqüicultura d’orelles de mar. Abans que el nostre vaixell salpés per tornar a Matsuyama, vam caminar una mica pel poble, i ens vam trobem amb una senyora gran que té la seva perruqueria a l’illa des de fa 60 anys. Quan vam estar xerrant amb ella a la seva perruqueria, ens vam assabentar que havia viscut durant 6 anys treballant com perruquera al mateix poble del meu avi, a la prefectura de Hyogo! Mai m’hauria imaginat conèixer algú així en aquesta illa tan remota. (Em pregunto si ella va arribar a tallar els cabells al meu avi en alguna ocassió). Aviat se’ns va acabar el temps, i ens vam afanyar per no perdre el darrer vaixell. Quin dia tan meravellós vam passar avui gràcies a tota la gent de l’illa!

Today we visited Tsuwaji, the eastern most remote island of Kutsuna Islands that belong to Ehime prefecture, Shikoku. It took about two hours for us to arrive there by a comfortable ferry. In the port, a sister of my mother’s friend was there to pick us up. Today, she happened to have a meeting with people from Matsuyama City Hall, so she invited us to join them for local food lunch at her house! Incrediblely sweet raw onion, super fresh boiled fish, fried oyster, boild seaweed, udon (udon of Tsuwaji has no soup!), oranges and so on. After eating so much foot, her son and her brother-in-law took us for a ride on their pick up truck. They took us all over the island so we could take pictures. In the end, he took us by his boat to see his aquiculture of abalone. Before our ferry to go back to Matsuyama, we walked around a little bit, and we met an old lady who runs her barber for 60 years in this island. When we were chatting with her at her barber, we found out that she had lived for 6 years as a barber in the same village of my grandfather in Hyogo prefecture! I never imagined to meet someone like this in this remote island. (I wonder if my late grandfather made her cut his hair.) Soon, we ran out of time, and we rushed to catch the last boat. What a wonderful day we had today, thanks to everyone in the island!

Hoy visitamos Tsuwaji, la isla más remota y la más oriental de las Islas Kutsuna, pertenecientes a la prefectura de Ehime, Shikoku. Tardamos cerca de dos horas para llegar hasta la isla, en un ferry muy cómodo. En el puerto, la hermana de una amiga de mi madre nos esperaba para recogernos. Justamente hoy tenía una reunión con la gente del ayuntamiento de Matsuyama, así que nos invitó a unirnos con ellos para comer comida local en su casa! Unas cebolla crudas increíblemente dulces, los pescados hervidos súper frescos, ostras rebozadas y fritas, algas hervidas, udon (el udon de Tsuwaji no es con sopa!), naranjas recién cogidas, etcétera. Después de comer abundantemente, su hijo y su cuñado nos llevaron a dar un paseo en su camioneta. Nos llevaron por toda la isla para que pudiéramos tomar fotos. Al final, nos llevó en su barco para ver su zona de acuicultura de abulón (orejas de mar). Antes de que nuestro barco zarpara para volver a Matsuyama, caminamos un poco por el pueblo, y nos encontramos con una señora mayor que tiene su peluquería en la isla desde hace 60 años. Cuando estuvimos charlando con ella en su peluquería, nos enteramos de que había vivido durante 6 años trabajando como peluquera en el mismo pueblo de mi abuelo, en la prefectura de Hyogo! Nunca me imaginé conocer a alguien así en esta isla tan remota. (Me pregunto si ella llegó a cortarle el pelo a mi abuelo). Pronto se nos acabó el tiempo, y nos apresuramos para no perder el último barco. ¡Qué día tan maravilloso pasamos hoy gracias a toda la gente de la isla!