アエラネットでJPPフォトブログ連載開始!

朝日新聞出版の雑誌アエラのネット版、『アエラネット』でジャパン・フォト・プロジェクトのフォトブログの連載(毎週金曜日)が始まりました。是非、ご覧下さい!

Walking on ice …

単純な、小さな鉄のブツがついたゴムが、北海道の凍結した道で転んで骨を折らないように私たちを守ってくれます!

Una cosa tan senzilla com unes gomes amb uns petits claus metàl·lics s’han convertit en una bona sol·lució per no trencar-nos els òssos quan caminem pels carrers gelats de Hokkaido!

Something simple as a rubber strap with some metal pins have become a very good solution not to break our bones while walking on ice streets in Hokkaido!

Una cosa tan sencilla como unas gomas con unos pequeños clavos metálicos se han convertido en una buena solución para no rompernos los huesos mientras andamos por las calles heladas de Hokkaido!

Japanese highways … (by Tina)

日本で国道を走るのはとてもゆっくりで、時には50キロの行程が1時間半かかります。なので、急いでいるときは高速を使います。日本の道を2ヶ月間走って、私が思った事を書きます。まず、日本の高速はとても高いです。でもETCカードがあれば少しましです。高速に乗り下りする時間帯に寄って、割引があるからです。例えば、週末は、1000円で乗り放題です。なので、日曜に高速に入り、金曜日まで高速で寝泊まりしても、高速を出るときには1000円しかかかりません。なので、週末割引はとてもお得です。ま、この複雑なETC割引や値段は横に置いとくとして、日本の高速でちょっとびっくりしたことがあります。それは、対面通行の2車線だけの高速がたくさんあって、しっかりとした中央分離帯もない所がある事です。そして、対面通行の2車線だけの高速の最高速度は50キロです。高速って、安全にハイスピードで運転できるところじゃないの?だから高いお金払ってるんじゃないの?

Conduir per les carreteres nacionals al Japó és molt lent i algunes vegades 50 quilòmetres poden suposar més d’una hora i mitja … així que quan tenim presa agafem la autopista. Després de dos mesos de conducció a través d’elles he pensat que escriuria la meva opinió sobre el tema! En primer lloc: les autopistes de Japó són molt cares. Segon: si tens una targeta ETC (Teletac) les coses milloren una mica. Tercer: en funció de l’hora que surtis pagues més o menys. Si l’utilitzes en caps de setmana, pots conduir tants quilòmetres com vulguis per 1000 iens. El mateix passa si entres durant el cap de setmana, no importa quan surtis. D’aquesta manera, podries entrar en una tarda de diumenge i sortir el divendres, conduint tota la setmana i vivint en àrees de servei i encara pagaries 1.000 iens. Així que després de tot no està tan malament. Però deixant de banda el complicat sistema de tarifes, hi ha una altra cosa que em sorprèn molt (i que em fa cabrejar al mateix temps). I és que hi ha molts llocs on l’autopista té un sol carril en cada sentit, i no està separada per tanques de protecció. En aquests casos el límit de velocitat es redueix a 50 quilòmetres per hora, així que quin sentit tenen les autopistes d’un carril? Jo mai havia vist res igual. Pel que jo sé, les autopistes són carreteres principals per on es pot conduir amb seguretat a una velocitat elevada… (Tina)

Driving on national roads in Japan is very slow and sometimes it takes you one and half hours to drive 50km… When we are in a hurry, we use highways. After two months of driving Japanese roads, I explain what I learned. Japanese highways are very expensive. If you have an ETC card, things get a little bit better. Depending on the hour you get on or you get off, you pay less. And there are discount. For example, if you use them on weekends, you can drive as many kilometers as you want for 1000 yen. So you could enter on a Sunday evening and get out on Friday, spending the whole week driving and living on the highways, you would still pay only 1000 yen. So after all, that is a good deal. But leaving the complicated fare system aside, there is something else that surprises me very much (and makes me angry at the same time). It is that there are many highways that have only one lane for each side, and not separated well from the other side. In those cases the speed limit goes down to 50km per hour. So, what is the point of one-lane highway? I had never seen such a thing. As far as I am aware, highways are wide roads with at least two lanes on each side, so you can drive safely at a high speed… (Tina)

Conducir por las carreteras nacionales en Japón es muy lento y algunas veces 50 kilómetros pueden suponer más de hora y media … así que cuando tenemos prisa utilizamos las autopistas. Después de dos meses de conducción a través de ellas he pensado que voy a escribir mi opinión sobre el tema! En primer lugar: las autopistas de Japón son muy caras. Segundo: si tienes una tarjeta ETC (Teletac) las cosas mejoran un poco. Tercero: en función de la hora que salgas pagas más o menos. Si la utilizas en fines de semana, puedes conducir tantos kilómetros como quieras por 1000 yenes. Lo mismo sucede si entras durante el fin de semana, no importa cuando salgas. De este modo, podrías entrar en una tarde de domingo y salir el viernes, conduciendo toda la semana y viviendo en áreas de servicio y todavía pagarías 1000 yenes. Así que después de todo no está tan mal. Pero dejando de lado el complicado sistema de tarifas, hay otra cosa que me sorprende mucho (y me hace cabrea al mismo tiempo). Y es que hay muchos lugares donde la autopista tiene un solo carril en cada sentido, y no está separada por vallas de protección. En estos casos el límite de velocidad se reduce a 50 kilómetros por hora, así que ¿qué sentido tienen las autopistas de un carril? Yo nunca había visto nada igual. Por lo que yo sé, las autopistas son carreteras principales por donde se puede conducir con seguridad a una velocidad elevada… (Tina)

日本語上手ですね!(by Morimoto)

外国人(ティナ)と旅をしていると、多くの人が私の事もアジア系のガイジンだと思うようです。2人の間で外国語を話しているからでしょうか? 昨日も小樽のレストランに入いり、壁に貼っているメニューを見ていると、店のオヤジさんが、新メニューを無言で私に手渡してくれました。「ありがとう」と言うと、オヤジさんはにっこり。でも無言。そして、注文を(もちろん日本語で)すると、「日本語上手ですね!」と、オヤジさん。「いいぇ、、、日本人なんですけど、、、」と言うと。「あっ、そう!そうだよね〜。」とオヤジさん。日本語が話せることを証明するために、オヤジさんに話しかけるが、オヤジさんは、どうしても頭の切り替えができない。天気について聞くと、オヤジさんは「今年、ユキ、たくさんフル。」「ワタシ、雪カキする。」「とてもタイヘン。」「しないと、屋根コワレル。」と逆になんだか変な(ガイジンに分かるように話すような)日本語で返してくるので、それに答えるこっちの日本語も「それ、タイヘンね、オジさん。」と変になり、なんだか、訳の分からない会話に。ワタシは100%ニホンジンです。日本語でオネガイね!

Per alguna raó, moltes persones pensen que sóc estranger perque estic viatjant amb una estrangera (Tina). Potser sigui perquè parlem en català… Ahir vam anar a un restaurant a Otaru. Quan estava llegint el menú escrit a la paret, l’amo del restaurant em va donar un altre menú sense dir-me res. Li vaig dir: “Arigato (Gràcies)”. I l’home em va tornar un somriure sense dir res més. Després de demanar el que volíem per menjar (per descomptat, en japonès), va dir: “Oh! Parles molt bé japonès!”. “No, no, és que … jo sóc japonès …” vaig dir. I em va contestar: “Ah, és clar. Ja ho sabia!” Vaig parlar amb ell en japonès per demostrar que puc parlar el meu idioma i que realment sóc japonès, però ell no va poder canviar el xip ràpidament. Encara estava confós. Li vaig preguntar pel clima fred de Otaru. I ell em va contestar en un japonès estrany (el que fem servir per als estrangers perquè ens entenguin fàcilment): “Molta. Neu. Aquest any! Neu netejar. Difícil! Si no, sostre col.lapsar!” Amb la qual cosa jo vaig acabar responent amb el mateix japonès maldestre dient “Dur! Entenc!” Així que la nostra conversa va acabar sent molt estrany, com si dos estrangers estiguessin intentant parlar en japonès l’un amb l’altre …

For some reason, many people think that I am a foreigner since I’m traveling with a foreigner (Tina). Maybe because we are speaking a foreign language… Yesterday, we went to a restaurant in Otaru. When I was looking at the menu written on the wall, the owner of the restaurant came to hand in another new menu to me without saying anything. I said “Arigato (Thank you).” And he smiled back to me without saying anything. After ordering the food (of course in Japanese), he said, “Woow, you speak really good Japanese!”. “No, no, I mean … I am a Japanese…” I said. And he said “Ahhh, of course. I knew it!” I talked to him in Japanese to show that I can speak my language and that I am a Japanese, but he could not change the tip rapidly. He was still confused. I asked him about the cold weather in Otaru. And he replied to me in an awkward Japanese (Japanese that we use for foreigners to understand easily): “A lot. Snow. This year!! Snow clean. Difficult! If not, collapse the ceiling!” And that made me reply to him in awkward Japanese saying “Hard! Understand!” So our conversation ended up being very strange, as if two foreigners trying to talk in Japanese to each other…

Por alguna razón, muchas personas piensan que soy extranjero ya que estoy viajando con una extranjera (Tina). Tal vez sea porque hablamos en una lengua extranjera … Ayer fuimos a un restaurante en Otaru. Cuando estaba leyendo el menú escrito en la pared, el dueño del restaurante me dio otro menú sin decirme nada. Le dije: “Arigato (Gracias)”. Y el hombre me devolvió una sonrisa sin decir nada más. Después de pedir lo que queríamos para comer (por supuesto, en japonés), dijo: “¡Oh, hablas muy bien japonés!”. “No, no, es que … yo soy japonés …” dije. Y él contestó: “Ah, por supuesto. ¡Lo sabía!” Hablé con él en japonés para demostrarle que puedo hablar mi idioma y que realmente soy japonés, pero él no pudo cambiar el chip rápidamente. Todavía estaba confundido. Le pregunté por el clima frío de Otaru. Y él me contestó en un japonés extraño (el que usamos para los extranjeros para que nos entiendan fácilmente): “Mucha. Nieve. Este año! Nieve limpiar. Difícil! Si no, techo colapsar!” Con lo cual yo acabé respondiendo con el mismo japonés torpe diciendo “¡Duro! Entiendo!” Así que nuestra conversación terminó siendo muy extraño, como si dos extranjeros estuvieran tratando de hablar en japonés el uno con el otro …

Tricks for cold weather: Kairo! (by Tina)

バルセロナの冬は穏やかなので、私たちは防寒具やスノータイアなどに少しうといです。その反面、日本は寒い冬を乗り切るための手段を多く持っているようです。例えば、コタツ、石油ストーブ、暖かい下着など防寒グッズが盛りだくさんです。キャンピングカーにはもちろん、コタツも石油ストーブも置けませんが、激寒の野外での撮影時や雪の上を歩く時にとっても役立つモノがあります。このすばらしい発明品こそカイロです!手を温める暖かい袋のようなものです。最近では貼るカイロが主流のようで、靴下や腰、温めたい所に貼って使えます。難しい事はよく分かりませんが、鉄粉の酸化作用によってでる熱を利用しているようです。最初は半信半疑でしたが、実際使ってみると、とっても便利です。そこで、疑問が1つ浮かび上がります。どうして、こんなに便利で実用的なものが海外に輸出されてないのでしょう?(ティナ)

Barcelona no és un lloc fred, així que no sabem res de neumàtics per a la neu o de roba d’abric. Al Japó però, sembla que saben molt més sobre les baixes temperatures i com manejar-les. Aquestes són algunes de les seves solucions intel·ligents: Kotatsu (taula baixeta amb una estufa sota i envoltada per una manta que cobreix les cames de tots els que se senten al seu voltant), estufes de Querosè, tot tipus de roba interior càlida, entre d’altres, són algunes d’elles. Nosaltres no tenim Kotatsu i no podem tenir una estufa de Querosè a l’interior de l’autocaravana, però hi ha un bon invent que sí que podem utilitzar per mantenir-nos calents quan sortim a fer fotos i a caminar per la neu, i aquest invent és el Kairo. Com explicar-ho …? El Kairo és com una bosseta calenta, que ara es fa també per enganxar-lo a les plantes dels peus o a l’esquena en forma de pegat per mantenir aquestes parts del cos calentes. Sembla que la calor prové del procés d’una reacció d’oxidació per mitjà de la catàlisi del platí que hi ha dins dels pegats. I la veritat és que funciona molt bé, i fins i tot també s’utilitza amb finalitats mèdiques, mals d’esquena i altres. La meva pregunta és: per què aquest tipus d’invents súper pràctics japonesos no s’exporten a altres països? Una mica d’història del seu començament aquí. (Tina)

Barcelona is not a cold place, so we know nothing about snow tires or warm equipment. However, in Japan they seem to know a lot more about cold temperatures and how to handle them. Here are some smart solutions: Kotatsu (low table with a heater underneath and surrounded by a blanket that covers everybody’s legs), Kerosen heaters, all kinds of warm underware and others are some of them. We don’t have Kotatsu and we can’t have a Kerosen heater inside the camping car, but one good invention we can use to keep ourselves warm when shooting outdoors and stepping on snow is Kairo. How to explain it … Kairo is a pocket warmer, even though now they are made to stick it to your foot or to your back to keep other parts of your body warm. It looks like the heat comes from the process of an oxidation reaction by means of platinum catalysis. And the truth is that it works amazingly well and it is also used for medical purposes, back pain and others. My question is why this kind of great Japanese inventions are not exported to other countries? A bit of its history of its begining here. (Tina)

Barcelona no es un lugar frío, así que no sabemos nada de neumáticos para la nieve o de ropa de abrigo. Sin embargo, en Japón, parece que saben mucho más acerca de las bajas temperaturas y cómo manejarlas. Éstas son algunas de las soluciones inteligentes: Kotatsu (mesa bajita con una estufa  debajo y rodeada por una manta que cubre las piernas de todos los que se sientan a s alrededor), estufas de Keroseno, todo tipo de ropa interior cálida y entre otros, son algunos de ellos. Nosotros no tenemos Kotatsu y no podemos tener una estufa de Keroseno en el interior de la autocaravana, pero existe un buen invento que sí podemos utilizar para mantenernos calientes cuando salimos a hacer fotos y a caminar por la nieve, y este invento es el Kairo. ¿Cómo explicarlo …? El Kairo es como una bolsita caliente, que ahora se hace también para pegarlo en las plantas de los pies o en la espalda en forma de parche para mantener estas partes del cuerpo calientes. Parece que el calor proviene del proceso de una reacción de oxidación por medio de la catálisis del platino que hay dentro de los parches. Y la verdad es que funciona muy bien, e incluso también se utiliza con fines médicos, dolores de espalda y otros. Mi pregunta es: ¿por qué este tipo de inventos súper prácticos japoneses no se exportan a otros países? Un poco de historia de sus inicios aquí. (Tina)

Living below 0ºC

言うまでもなく、キャンピングカーでの生活は、家での生活ほど快適ではありません。でもここまでは、洗濯機、炊飯器、皿洗い機など家電なしでも問題なく生活できました。でも今、日本の北部で、日中でも0度を上回らない北国の厳しい気候の下、生活が困難になってきました。この寒い気候のおかげで、凍結防止のため、キャンピングカーの水タンクを空にしなければならなくなりました。要するに今、蛇口から水が出ません!歯磨きから料理まで、全てが難しくなりました。改めて、家電は生活を楽にしますが、たいしたものではないとことが分かりました。そして、水道水なしでの生活はとても困難だということが。想像してください、家の蛇口から水が出ないのを、、、

Viure en una autocaravana és diferent i menys còmode que viure en una casa. No hi ha res de nou al respecte. Fins ara ens les hem apanyat força bé amb el fet de no tenir una rentadora, una màquina per coure arròs o un rentavaixelles, entre d’altres aparells electrònics. No obstant això, ara que estem vivint sota el fred del nord del Japó, amb temperatures que no passen dels 0ºC, les coses s’han tornat una mica més difícils. La pitjor part de les baixes temperatures és que ens hem vist obligats a buidar els tancs d’aigua de l’autocaravana. Així que cuinar, rentar els plats o raspallar-nos les dents s’ha convertit en un desafiament molt més gran que abans! Ara ens hem adonat que viure sense aparells electrònics (pensats per fer-nos la vida més fàcil) no és un gran problema, però viure sense aigua corrent és una qüestió molt més complicada. Tracteu de pensar per un moment … imagineu-vos que no teniu aigua corrent a casa …

Living in a motor home is different and less comfortable than living in a house. Nothing is new about it. Up to now we have been dealing just fine with the fact of not having a washing-machine, a rice-cooker or a dishwasher, among other electronic gadgets. However, now that we are living under the cold weather of the north of Japan, with temperatures that never go over 0ºC, things have become a bit more difficult. The worst part of the freezing temperatures is that we have been forced to empty the water tanks of the motor home. So cooking, washing dishes or brushing teeth has become a much bigger challenge than before! Now we have realized that living without electronic gadgets (thought to make your life easier) is not a big deal, but living without running water is a much more complicated issue. Try to think about it for a moment … imagine that you don’t have running water at home …

Vivir en una autocaravana es diferente y menos cómodo que vivir en una casa. No hay nada nuevo al respecto. Hasta ahora nos las hemos apañado muy bien con el hecho de no tener una lavadora, una máquina para cocer arroz o un lavavajillas, entre otros aparatos electrónicos. Sin embargo, ahora que estamos viviendo bajo el frío del norte de Japón, con temperaturas que nunca pasan de los 0ºC, las cosas se han vuelto un poco más difíciles. La peor parte de las baja temperatura es que nos hemos visto obligados a vaciar los tanques de agua de la autocaravana. Así que cocinar, lavar los platos o cepillarse los dientes se ha convertido en un desafío mucho mayor que antes! Ahora nos hemos dado cuenta de que vivir sin aparatos electrónicos (pensados para hacernos la vida más fácil) no es un gran problema, pero vivir sin agua corriente es una cuestión mucho más complicada. Tratad de pensar por un momento … imaginaros que no tenéis agua corriente en casa …

Passionate Japanese photographers (Tina)

今までの私のプロ写真家としてキャリアの中で、カメラ機材についてそんなに気にしなかったし、その時々に必要な機材で十分に満足して来ました。でもそれは、日本に着くまででした。日本では多くのアマチュア写真家が私より良いカメラ機材を持っています。実際、私のよりかなり良い機材です。今やっと、なぜ、主なカメラ産業が日本にあるのかが分かりました。こんなにカメラ愛好家がいる国は今までに見た事が無いです。どんなイベントでも、小さかろうが大きかろうが、いつも必ず1人から100人ぐらいまでのカメラ愛好家がいます。驚いた事に、多くのカメラ愛好家は、まだフィルムを使っています。また、とっても高価なカーボン三脚をどこにでも担いで行きます。(私ももっとそうするべきなんだけど、三脚は重たいし、、、)そして、これらのカメラマンはいつも数時間も前に、良い写真を撮るために場所取りに現場に来ます。あぁ、この国じゃ、自分がアマチュア写真家に見える。。。。(ティナ)

Mai m’he preocupat molt pel meu equip fotogràfic en la mesura que he tingut el que he necessitat en cada moment de la meva carrera. I sempre m’havia sentit còmode amb això, fins que vaig arribar a Japó. Aquí, la majoria dels fotògrafs aficionats tenen millors càmeres que jo, de fet càmeres molt millors! Ara entenc per què la base de la indústria de la fotografia es troba en aquest país. Mai he vist tants fotògrafs en cap part del món en tota la meva vida! Allà on hi hagi un esdeveniment, no importa com de gran o petit sigui, hi ha des de 1 fins a 100 fotògrafs fent fotos. Alguns, sorprenentment bastants, encara utilitzen pel.lícula, molts porten cars trípodes de carboni a tot arreu (una cosa que jo hauria de fer més sovint i que em costa fer …), i tots ells arriben d’hora per buscar el millor lloc per captar la millor fotografia. Em sento tan petita i tan poc professional al Japó … (Tina)

I have never cared much about photo equipment as far as I have had what I need at each point of my carrer. And I always felt comfortable about it, until I came to Japan. Here, most amateurs photographers have better cameras than me, much better cameras in fact! Now I understand why the photography industry is based in this country. I have never seen so many photographers anywhere in my life! Wherever there is an event, no matter how small or big it is, there are from 1 to 100 photographers shooting it. Some, surprisingly quite a few, still use film, many carry their expensive carbon tripod everywhere they go (something I should do more often and I hardly do …), and all of them come early to look for the best spot to take the picture. I feel so small and unprofessional in Japan … (Tina)

Nunca me he preocupado mucho por mi equipo fotográfico en la medida en que he tenido lo que he necesitado en cada momento de mi carrera. Y siempre me sentí cómoda con ello, hasta que llegué a Japón. Aquí, la mayoría de los fotógrafos aficionados tienen mejores cámaras que yo, de hecho cámaras mucho mejores! Ahora entiendo por qué la base de la industria de la fotografía se encuentra en este país. Nunca he visto tantos fotógrafos en ninguna parte del mundo en toda mi vida! Dondequiera que haya un evento, no importa cuán grande o pequeño sea, hay desde 1 a 100 fotógrafos sacando fotos. Algunos, sorprendentemente bastante, todavía utilizan película, muchos llevan caros trípodes de carbono a todas partes (algo que yo debería hacer más a menudo y que me cuesta hacer …), y todos ellos llegan temprano para buscar el mejor lugar para tomar la imagen. Me siento tan pequeña y tan poco profesional en Japón … (Tina)

Local Newspapers (Morimoto)

バルセロナの家では普通、朝、ネットでニュースを読んでいた。でも、日本で電気の限られたキャンピングカー生活を始めてから新聞を買うようになった。新聞を読む習慣から離れていたので、以外に新鮮で面白い。もちろん、買って損した気になる日もあるが。そして、全国を回るなか、その土地の新聞を買うようにしている。違いがあっておもしろい。今日は、「山形新聞」。日本では新聞の2面がテレビ欄と決まっているが、この新聞は社会総合欄!TV をあまり見ない(見れない)私には都合がいい。スペインでは2面はインタビューと決まっている。ニュースとは関係なく、音楽家、経済学者、作家、登山家と、いろんな人がでてくる。これが以外に面白い。大体、新聞の1面は似たり寄ったり。第2面が面白い新聞を買いたい。なので山形新聞には共感。次の予定地、秋田の新聞はどんなのだろう。(森本)

Normalment llegeixo sempre les notícies per Internet a casa, a Barcelona. Però, quan vaig començar a viatjar per Japó i a viure en aquesta autocaravana amb electricitat limitada, vaig començar a comprar el diari. De fet, estic disfrutant de l’experiència de llegir el diari després de tant de temps! Tot i que a vegades tinc la sensació d’estar llençant els diners, quan no hi trobo cap notícia interessant. Des de fa setmanes estic comprant diaris locals dels llocs que visitem i és interessant veure les diferències que hi ha d’una regió a una altra. Avui estem a Yamagata i he comprat el Yamagata Shinbun. A Japó, a la contraportada dels diaris gairebé sempre hi ha la guia dels programes de televisió. Però avui, al Yamagata Shinbun, l’última pàgina estava dedicada a la secció de Societat! Per mi, que normalment no veig la tele (de fet sovint no podem), ha estat una sorpresa agradable. Per altra banda, a España, a les contraportades dels diaris sovint hi ha entrevistes a músics, economistes, escriptors, etcètera. En canvi, les portades són bastant iguals a totes les regions i de fet a tots els països. Així doncs, ara compro el diari en funció de la seva contraportada. És per això que avui he comprat el Yamagata Shinbun. La nostra pròxima destinació és Akita. Em pregunto com seran els diaris d’allà … (Morimoto)

I usually read news on internet at home, in Barcelona. But, when I started to travel in Japan and live in this motor home with limited electricity, I started to buy newspapers. Actually, I am enjoying reading newspaper after long time. Of course, I sometimes feel like I waisted my money if I don’t find anything interesting. And I buy local newspapers of the places where we are visting. It is interesting to see differences that depend on the regions. Today, we are in Yamagata, and I bought Yamagata Shinbun. In Japan, back cover page of newspaper is normally today’s TV guide. But that of Yamagata is social page! For me, who usually do not watch (cannot watch) TV, it is really nice. By the way, in Spain, back cover page of newspaper is normally an interview. All kinds of people such as musician, economist, writer, alpinist appear on this page. In any country, the front page is more or less the same with other newspapers. So, I buy a newspaper that has an interesting back cover page. That’s why I liked Yamagata Shinbun. Our next destination is Akita. I wonder how it is the local newspaper in Akita. (Morimoto)

Normalmente leo siempre las noticias por Internet en casa, en Barcelona. Pero cuando empecé a viajar por Japón y a vivir en esta autocaravana con electricidad limitada, empecé a comprar el periódico. De hecho, estoy disfrutando de la experiencia de leer el periódico después de tanto tiempo! Aunque a veces tengo la sensación de estar tirando el dinero, cuando no encuentro ninguna noticia interesante. Desde hace semanas, estoy comprando diarios locales de los lugares que visitamos y es interesante ver las diferencias que existen de una región a otra. Hoy estamos en Yamagata y he comprado el Yamagata Shinbun. En Japón, en la contraportada de los periódicos casi siempre aparece la guía de los programas de televisión. Pero hoy, en el Yamagata Shinbun, la última página estaba dedicada a la sección de Sociedad! Para mí, que normalmente no veo la tele (de hecho a menudo no podemos), ha sido una sorpresa agradable. Por otra parte, en España, en las contraportadas de los periódicos suele haber entrevistas a músicos, economistas, escritores, etcétera. En cambio, las portadas son bastante iguales en todas las regiones y de hecho en todos los países. Así pues, ahora compro el diario en función de su contraportada. Es por eso que hoy he comprado el Yamagata Shinbun. Nuestro próximo destino es Akita. Me pregunto cómo serán los diarios de allí … (Morimoto)

This is harder than what I expected … (Tina)

先日友人に、この旅は週末も祝日もなくてすごく疲れると言ったら、それは日本人(森本)に旅の行程をまかせたからだと言われました。確かにそうかも。森本はこのプロジェクトの日程を組むに当たって、週の内4〜5日間を撮影、残りの2〜3日をエディティングや雑用と休憩するようにしたようです。ただ、運転、料理、掃除、休憩、ウェブのアップ、フェイスブック、ツイッター、ユーチューブ、フリッカーなどは計算されていません。私自身、もっと時間あるだろうと思ったけど、本当に大変。私たちの1日は大体、以下のように進みます。8時〜9時起床。9時から10時には撮影開始か、車で移動開始。お昼は料理や後片付けに時間が取られないように外食します。撮影は、だいたい18時頃に終えて、家(キャンピングカー)に帰ります。それから夕ご飯を用意しながら、写真をコンピューターにダウンロードしたり、写真の作業をします。そして、夕ご飯を食べたら、お風呂探し。最も近くて最も安い、銭湯、スーパー銭湯、温泉を探します。お風呂から帰って来ると22時〜23時です。それからウェブやブログの更新です。そうしているとあっという間に1時か2時です。私の多くの友人は、私が日本に遊びに行ったと思っているようだけど、本当にこんなに働いたのは私の人生初めてです。もちろん自分の仕事が好きか嫌いかは別問題の話ですが、、、(ティナ)

Un dia li vaig dir a una amiga que estava molt cansada i que no teníem ni caps de setmana ni vacances durant aquest viatge. I ella em va contestar dient que això m’havia passat per deixar que un japonès m’organitzés el calendari de tot l’any. Quanta raó que tenia! El Toru havia planejat l’any d’aquesta manera: dispararíem quatre o cinc dies a la setmana i retocaríem i faríem altres coses la resta de la setmana. Rentar la roba, cuinar, conduir, netejar, descansar o actualitzar la pàgina web, Facebook, Twitter, Flickr, You Tube, el blog i la resta ho faríem al llarg de la tota la setmana. La veritat és que jo també havia esperat tenir més temps. Malauradament jo estava equivocada i ell era massa optimista. Així és com es succeeixen els nostres dies: ens llevem entre les 8 i les 9. Entre les 9 i les 10 comencem a fer fotos o ens llancem a la carretera. En general, mengem fora per dinar, així no perdem temps cuinant, rentant plats, etc. Si fem fotos tot el dia, tornem a casa cap a les sis, set o vuit. Després, preparem el sopar mentre descarreguem fotos o escrivim posts. Després del sopar, o abans, busquem per Internet l’onsen, sento o superonsen (explicarem la diferència un altre dia) més proper per donar-nos el nostre bany diari, ja que no tenim aigua calenta a l’autocaravana. Entre les 10 i les 11 de la nit ja estem de tornada del bany i comencem a treballar de nou. Retocar i actualitzar la web ens manté desperts fins la 1 o les 2 del matí. És en aquest moment de la nit, quan sento les veus dels meus amics dient-me … “Que t’en vas a Japó a treballar? Sí home!” Per alguna raó ningú s’ho creia! Però la veritat és que jo mai havia treballat tant en tota la meva vida. Si m’agrada la meva feina o no, això ja és un altre tema … (Tina)

One day I told a friend of mine that I was very tired and that we had no weekends or holidays during this trip. And she replied to me saying that this had happened to me for letting a Japanese do the schedule of the whole year. Man, she was right! Toru had planned the year this way: we would take pictures four or five days a week and we would retouch and do other things the rest of the week. Doing the laundry, cooking, driving, cleanning, resting or uploading website, Facebook, Twitter, Flickr, You Tube, blog and others would be done through out the whole week. The truth is that I had also expected to have more time. Unfortunately I was wrong and he was too optimistic. This is how our days go by: we wake up at around 8 or 9 am. At 9 or 10 o’clock, we either start taking pictures or we hit the road. We usually eat out lunch, so we don’t waste time for cooking, washing dishes and so on. If the shooting lasts all day, we come back home (motor home) at around six, seven or eight. Then, we cook dinner while we download pictures or write posts. After dinner, or before, we look for the closest, nicest and cheapest onsen, sento or super sento (we will explain the difference another day) on the Internet to have our daily bath, since we don’t have hot water in the motor home. By 10 or 11 pm we are back from bathing and we start working again. Retouching and Internet updates keep us awake until 1 or 2 am. It is at this time of the night when I hear my friend’s voices saying … “yeah right, you are going to Japan to work!”. Somehow nobody believed such a thing, but if I tell you the truth, I had never worked so hard in my whole life. Of course, if I like my job or not, that is another issue … (Tina)

Un día le dije a una amiga que estaba muy cansada y que no teníamos ni fines de semana ni vacaciones durante este viaje. Y ella me contestó diciendo que esto me había ocurrido por dejar que un japonés me organizara el calendario de todo el año. Vaya si tenía razón! Toru había planeado el año de esta forma: dispararíamos cuatro o cinco días a la semana y retocaríamos y haríamos otras cosas el resto de la semana. Lavar la ropa, cocinar, conducir, limpiar, descansar o actualizar la página web, Facebook, Twitter, Flickr, You Tube, el blog y demás lo haríamos a lo largo de la toda la semana. La verdad es que yo también había esperado tener más tiempo. Desafortunadamente yo estaba equivocada y él era demasiado optimista. Así es como se suceden nuestros días: nos levantamos entre las 8 y las 9. Entre las 9 y las 10 empezamos a tomar fotos o nos lanzamos a la carretera. Por lo general, comemos fuera para el almuerzo, así no perdemos tiempo cocinando, lavado los platos, etc. Si sacamos fotos todo el día, volvemos a casa sobre las seis, siete u ocho. Luego, preparamos la cena mientras descargamos fotos o escribimos posts. Después de la cena, o antes, buscamos el onsen, sento o superonsen (explicaremos la diferencia otro día) más cercano en Internet para darnos nuestro baño diario, ya que no tenemos agua caliente en la autocaravana. Entre las 10 y las 11 de la noche estamos de vuelta del baño y empezamos a trabajar de nuevo. Retocar y actualizar la web nos mantiene despiertos hasta la 1 o las 2 de la mañana. Es en este momento de la noche, cuando oigo las voces de mis amigos diciéndome … “¿Que te vas a Japón a trabajar? ¡Venga ya!” Por alguna razón nadie se lo creía! Pero la verdad es que yo nunca había trabajado tanto en toda mi vida. Si me gusta mi trabajo o no, esto ya es otro tema … (Tina)

Living under the snow …

白川郷の後、約1週間、雪をほとんど見る事無く撮影をしてきました。ちょっと雪が欲しいなと思っていた所、雪に遭遇です。でも大雪過ぎて、足止めです。高速、国道とも多くの通行予定の場所が通行止めになり、動けません。新潟は過去26年間で最も多く雪が降ったそうです。私たちはマイナス7度の場所で足止め。。。

Després de Shirakawago vem passar més d’una setmana sense neu i estàvem dessitjant trobar-ne altre cop. I sí, n’hem trobat! Tonelades de neu de fet! Tanta que ara ens hem quedat encallats! L’autopista està tancada, a Nigata no ha nevat tant en els últims 26 anys i estem a 7 graus sota zero! Aquí teniu unes quantes fotos …

After Shirakawago we had spent a week without any snow and we were looking forward to find more again. And yes, we sure found it. Tones of it! So much that now we are stuck! Highway and National roads are closed, in Nigata it hasn’t snowed so much for the last 26 years and we are 7 degrees below zero! Here you have some pictures  …

Después de Shirakawago pasamos una semana sin ver nieve y estábamos deseando encontrarla de nuevo. Y sí, la hemos encontrado. ¡Toneladas de nieve de hecho! Tanta que ahora estamos encallados. La autopista está cerrada, en Nigata no ha nevado tanto desde hace 26 años y estamos a 7 grados bajo cero! Aquí tenéis algunas fotos …