
Aquest projecte s’està convertint en el resultat d’infinits petits pasos que ens han de portar a fer realitat el nostre somni. Un dels punts crucials d’aquest procés ha estat l’obtenció del visat per poder estar a Japó durant un any, ja que el visat de turista només permet una estada de tres mesos. A diferència del que es podria pensar, aconseguir un visat al Japó no és feina fácil. El Japó és un país que controla un per un els casos de sol·licitud de visat i normalment només s’aconsegueix obtenir-lo quan una empresa japonesa et contracta directament desde Japó o quan et matricules per realitzar estudis en alguna escola o universitat. El fet de que pertanyis a un país desenvolupat, que tinguis un nivell d’estudis elevat o que pretenguis realitzar un treball personal i artístic concret, no són motius suficients per aconseguir un visat més enllà del de tres mesos. És per això que, un cop analitzats tots els tipus de visat, vem arribar a la conclussió que el més coherent seria demanar un visat d’artista. Però demostrar que vols viatjar al Japó durant un any per dur a terme un projecte fotogràfic en comptes de dedicar-te a treballar ilegalment com a balladora de flamenc en locals nocturns no és tan senzill com pot semblar. Per tal d’aconseguir el visat, el llistat de papers que vem presentar va ser més o menys el següent: explicació del projecte, currículum vitae professional i artístic, mostres de feines publicades i exposicions realitzades, carta d’acceptació mitjançant un formulari oficial d’una persona japonesa que t’accepti i es faci responsable de tu, certificat del banc on es demostra que tens diners suficients per no mal viure al pais durant un any ( no està clar quans diners cal demostrar que tens, però forces …), ingresos anuals de l´últim any, cartes de recomanació de les empreses per les que he treballat, entre altres. Un cop presentats aquests documents, revisats i acceptats pel cónsul de Barcelona, la sol·licitud viatja a l’oficina d’inmigració de Japó, on es valora el cas. Passats gairebé tres mesos, i quan ja pensava que hauria de sortir del país cada tres mesos (Australia, Corea, Taiwan o Rusia eren les opciones més properes …), de repent sortint un dia de classe de japonès, rebo l’esperada trucada del consulat amb la confirmació de que emetrien el visat aquell mateix dia, 19 de novembre de 2009!
This project is becoming the result of countless small steps that will lead us to realize our dream. One of the crucial points of this process has been obtaining the visa to be in Japan for a year, as the tourist visa only allows a stay of three months. Unlike what one might think, getting a visa to Japan is not an easy thing to do. Japan controls one by one the visa application cases and usually only accepts them when a Japanese company hires you directly from Japan or when you enroll for studies in a school or college. The fact that you belong to a developed country, that you have a high educational level or that you are willing to do a specific personal and artistic work, are not enough reasons to obtain a visa beyond three months. That is why, once analyzed all types of visa, we concluded that the most reasonable would be to apply for an artist visa. But showing that you want to travel to Japan for a year to undertake a photographic project instead of dedicating yourself to work illegally as a flamenco dancer in nightclubs is not as straightforward as it may seem. To get the visa, the list of papers presented was more or less the following: explanation of the project, professional and artistic curriculum vitae, samples of published works and exhibitions, letter of acceptance with an official form of a Japanese person who will accept you and be responsible for you, bank certificate showing that you have enough money to live in the country for a year (it is unclear how much money you need to show you, but I imagine that quite a lot …), annual income, references from the companies for whom I worked, among others. After submission of these documents, reviewed and accepted by the Consulate of Barcelona, the request travels to the immigration office in Japan, where the case is assessed. After almost three months, and when I thought I would have to leave the country every three months (Australia, Korea, Taiwan and Russia were the closest options …), suddenly one day, comino out of Japanese class, I received a call confirming that the visa would be issued that same day, November 19, 2009!
Este proyecto se está convirtiendo en el resultado de infinitos pequeños pasos que nos llevarán a hacer realidad nuestro sueño. Uno de los puntos cruciales de este proceso ha sido la obtención del visado para poder estar en Japón durante un año, ya que el visado de turista sólo permite una estancia de tres meses. A diferencia de lo que se podría pensar, conseguir un visado para Japón no es tarea fácil. Japón es un país que controla uno por uno los casos de solicitud de visado y normalmente sólo se consigue obtener cuando una empresa japonesa te contrata directamente desde Japón o cuando te matriculas para realizar estudios en alguna escuela o universidad. El hecho de que pertenezcas a un país desarrollado, que tengas un nivel de estudios elevado o que pretendas realizar un trabajo personal y artístico concreto, no son motivos suficientes para conseguir un visado más allá del de tres meses. Es por ello que, una vez analizados todos los tipos de visado, llegamos a la conclusión que lo más coherente sería pedir un visado de artista. Pero demostrar que quieres viajar a Japón durante un año para llevar a cabo un proyecto fotográfico en vez de dedicarte a trabajar ilegalmente como bailadora de flamenco en locales nocturnos no es tan sencillo como puede parecer. Para conseguir el visado, el listado de papeles que presentamos fue más o menos el siguiente: explicación del proyecto, currículum vitae profesional y artístico, muestras de trabajos publicados y exposiciones realizadas, carta de aceptación mediante un formulario oficial de una persona japonesa que te acepten y se haga responsable de ti, certificado del banco donde se demuestra que tienes dinero suficiente para no mal vivir en el país durante un año (no está claro cuanto dinero hay que demostrar que tienes, pero bastante imagino …), ingresos anuales del último año, cartas de recomendación de las empresas para las que he trabajado, entre otros. Una vez presentados estos documentos, revisados y aceptados por el cónsul de Barcelona, la solicitud viaja hasta la oficina de inmigración de Japón, donde se valora el caso. Pasados casi tres meses, y cuando ya pensaba que tendría que salir del país cada tres meses (Australia, Corea, Taiwán o Rusia eran las opciones más cercanas …), de repente saliendo un día de clase de japonés, recibo la esperada llamada del consulado con la confirmación de que emitirían el visado ese mismo día, 19 de noviembre de 2009!