Hokkaido Brown Bears

北海道では、熊出没の危険性を警告する標識やポスターを至る所で目にします。熊出没の警告を見かけた一番おかしな所は、私たちが泊まった、高速のサービスエリアのトイレの入り口でした。でも、怖いので、トイレから出る度に、念のために左右を確認して出るハメに。あとは、川や山、至る所で熊出没の警告を見ましたが、その内の1つは、阿寒湖でした。ここでは実際、誰も熊に遭遇はしてませんが、熊が荒らした後や糞が見つけられ、付近に生存していることが確認されています。森本が阿寒湖川で釣りをしていると、巡視員が現れ、「熊よけの鈴持っていますか?」と聞かれました。持ってなければ、時々、手を叩くとか、大声をだして、人間の存在を熊に知らせて下さいとのこと。結局、大声で歌いながら釣りをすることに。

北海道のそこら中に熊がいっぱいいるようですが、本当の熊の楽園は知床半島です。知床には約200頭のヒグマが生息しています。知床のネイチャーセンターに行くと、熊出没の警告でなく、熊の生息地で人間がどう行動するべきかが書かれています。基本は以下です。まず、熊に出会わないようにするため、歩く時は鈴を付けたり、手を叩いたり、話をしながら歩く。熊は人の気配があると普通、出てきません。もし、出会ってしまった時は、もちろんエサを与えるのは自殺行為。走って逃げない。熊から目線をそらさず、後ずさりしてゆっくり退散する。子グマを見つけた時は、決して近づかない。必ず親熊がそばにいます。そして、最後に、熊に攻撃されたら、決して諦めない!致命傷となる頭と後頭部を守る、だそうです。

出会いたくない熊ですが、安全に出会う方法もあります。それは、ウトロから知床半島クルーズ船にのることです。ラッキーだと、山から降りて来ている熊に出会えるかも。

A Hokkaido és molt freqüent veure senyals que alerten sobre la possibilitat de trobar-se óssos. El lloc més estrany on vam veure una d’aquestes senyals (impossible de llegir si no s’és japonès o no es domina l’idioma) va ser a l’entrada dels lavabos en una àrea de servei de l’autopista on vam passar la nit. Cada vegada que sortia del bany, no podia evitar mirar a dreta i esquerra, per si de cas! Més endavant, vam trobar altres senyals prop de rius i turons, una d’elles al llac Akan, encara que ningú ha vist óssos a la zona últimament, tot i que hi ha hagut alguns incidents que demostren la seva presència a la nit de tant en tant. Un altre dia quan el Toru estava pescant en un riu, un guàrdia forestal se li va acostar per preguntar-li si portava una campana per si de cas apareixia un ós. En cas contrari li va dir que fes soroll. Així doncs, a falta de campana el Toru va seguir pescant però va començar a cantar en veu alta.

Hokkaido sembla estar ple d’óssos, però l’autèntic territori dels óssos és el Parc Nacional de Shiretoko, on hi ha uns 200 óssos bruns vivint en el que és l’últim territori intacte del Japó. Al Centre de Natura de Shiretoko, en lloc d’advertir sobre la presència d’óssos, directament passen a l’acció donant clars consells sobre com comportar-se en el seu territori. Les regles són les següents: el primer que cal fer és intentar evitar trobar-se amb ells, per a això és important caminar amb una campana, o fer soroll com ara aplaudir o parlar. D’aquesta manera els óssos notaran la presència humana i no s’aproparan. En el cas de trobar-nos amb un ós, òbviament, no s’ha de donar mai menjar. En segon lloc, no s’ha de fugir corrent donant-los l’esquena, sinó tot el contrari, cal caminar cap enrere lentament mirant-los directament als ulls. I, finalment, si veiem un ós petit no hem acostar-nos a ell, perquè la mare està sempre al voltant. Un últim consell, si al final l’ós ataca, cal tapar-se bé el cap i el coll, i no abandonar mai!

Ningú vol trobar-se amb un ós de cara en plena muntanya, però hi ha una manera segura de veure’ls sense còrrer cap risc. El secret està en agafar un vaixell des d’Utoro cap al final de la península de Shiretoko. Si hi ha sort es poden veure óssos quan baixen de les muntanyes a la recerca de salmons.

In Hokkaido it is quite easy to come across with warning signs that alert you about the possibility of encountering with bears. The most strange place we saw one of this signs (impossible to read it if you are not japanese or good at this language) was at the entrance of the toilet in a highway service area where we spent a night. Every time I went to toilet, I had to look right and left before coming out of the toilet, just in case! Later on, we found other signs mostly near rivers and hills. One of them was in Akan lake. Even though nobody has seen bears in Akan, there have been some incidents that prove their presence in this area. When Morimoto was fishing in the Akan river, a guard came to ask him if Morimoto had a bell to scare bears away. Otherwise the guard told him to make noise by clapping hands or shouting to show his presence to bears. So, Toru kept fishing, singing out loud.

Hokkaido seems to be full of beers, but the true bear land is Shiretoko National Park, where there are about 200 brown bears living in this last intact nature land of Japan. In the Nature Center of Shiretoko, instead of warning you about the presence of bears, they directly advice you how to behave in the bears land. Rules are the followings: first of all, avoid encountering bears by walking with a bell, or making noise like clapping hands and talking, so they won’t come close to you. If you happen to meet with bears, obviously, do not feed them. Secondly, don’t run away fast, just walk backwards slowly, looking straight to their eyes. And thirdly, if you see a baby bear don’t get close to him, because the mother is always around. And finally, if bears attack you, protect your head and neck, and never give up!

No one wants to meet bears in the mountain, but there is a way to see bears without any risk. It is to take a boat from Utoro towards the end of Shiretoko Peninsula. If you are lucky you might see a few of them when they come down the mountains looking for salmons.

En Hokkaido es muy frecuente ver señales que alertan sobre la posibilidad de encontrarse osos. El lugar más extraño en el que vimos una de estas señales (imposible de leer si no se es japonés o no se domina el idioma) fue en la entrada de los lavabos en un área de servicio de la autopista donde pasamos la noche. Cada vez que salía del baño, no podía evitar mirar a derecha e izquierda, ¡por si acaso! Más adelante, encontramos otras señales cerca de ríos y colinas, una de ellas en el lago Akan, aunque nadie ha visto osos en la zona últimamente, a pesar de que ha habido algunos incidentes que demuestran su presencia por la noche de vez en cuando. Otro día cuando Toru estaba pescando en un río, un guardia forestal se le acercó para preguntarle si llevaba una campana por si acaso aparecía un oso. De lo contrario le dijo que hiciera ruido. Así pues, a falta de campana Toru siguió pescando pero empezó a cantar en voz alta.

Hokkaido parece estar repleto de osos, sin embargo el auténtico territorio de los osos es el Parque Nacional de Shiretoko, donde hay unos 200 osos pardos viviendo en lo que es el último territorio intacto de Japón. En el Centro de la Naturaleza de Shiretoko, en lugar de advertir sobre la presencia de osos, directamente pasan a la acción dando claro consejos sobre cómo comportarse en su territorio. Las reglas son las siguientes: lo primero que hay que hacer es intentar evitar encontrarse con ellos, para lo cual es importante caminar con una campana, o hacer ruido como por ejemplo aplaudir o hablar. De este modo los osos notarán la presencia humana y no se acercaran. En el caso de encontrarnos con uno, obviamente, no hay que darles de comer. En segundo lugar, no se debe huir corriendo dándoles la espalda, sino todo lo contrario, hay que caminar hacia atrás lentamente mirándolo directamente a los ojos. Y, por último, vemos un oso pequeñito no debemos acercarnos a él, porque la madre está siempre alrededor. Y un último consejo, si nos acabamos encontrando con un oso debemos protegernos la cabeza y el cuello, y sobretodo, no abandonar nunca!

Nadie quiere encontrarse con un oso de cara en plena montaña, pero hay un modo seguro de ver osos sin riesgo alguno.  El secreto está en coger un barco desde Utoro hacia el final de la Península de Shiretoko. Si se tiene suerte se pueden ver osos cuando bajan de las montañas en busca de salmones.

私(ティナ)は12頭の熊の親子を見ました!でもクルーズ船は漁師の網があるので、あまり近寄れず、良い写真がとれませんでした。。ブログには十分の画像ですが、大きく引き延ばすにはちょっとだめそうです。500ミリぐらいの望遠を持っていれば、、、でも、野生の熊をこの目で見れたので最高です!

Jo (Tina) vaig agafar el barco i vaig veure uns 12 óssos, petits i grans. No obstant això, els vaixells no poden acostar-se prou perquè hi ha xarxes dels pescadors, per això les meves fotografies no són bones. Suficients pel blog però no per imprimir amb qualitat. No obstant això, l’experiència va ser increïble! Aquestes són les meves fotos, molt retallades i ampliades. Quina pena que no tingués un objectiu 500mm!

That was my case (Tina), I saw 12 bears, mums and babies by the river. However, unfortunately boats can’t get close enough to them because of the fisherman’s nets, so pictures were not so good after all. Enough for this blog but not god enough to print with high quality. But still, the experience was unbelievable! These are my pictures, very cropped and very enlarged. What a pitty I didn’t have a 500mm lense …

Yo (Tina) cogí el barco y vi 12 osos, pequeños y grandes. Sin embargo, los barcos no pueden acercarse lo suficiente porque hay redes de los pescadores, motivo por el cual mis fotografías no son buenas. Suficientes para el blog, pero no con suficiente calidad para imprimir a buena resolución. Sin embargo, la experiencia fue increíble! Estas son mis fotos, muy recortadas y muy ampliadas. Qué pena que no tuviera un objetivo 500mm…

Food surprise in Furano!

私たちがよく泊まる道の駅に着く頃はだいたい、道の駅はもう閉まっています。なので、朝起きて最初にすることは、その道の駅に何があるかを見て回る事です。たまに、パン屋があったり、地元の野菜や果物屋があったり、いいお土産屋があったりします。もちろん、何にもいいものが無いときもあります。そして、南富良野の道の駅に泊まった時の事です。朝起きて、店を見て回っていると、なんと、スペイン・オムレツ(ジャガイモの入った分厚いオムレツ)を売っている店(カフェ・ベリーズ)を発見!!9ヶ月間、日本でまだ一回もスペイン料理のレストランに行ってない私にとっては、買わずにいられませんでした。最高の朝食でした!この店の店長の妹さんの旦那さんがスペイン人なので、店長も数回スペインを訪れ、スペイン・オムレツを向こうで習得したそうです。なのでとっても現地のスペイン・オムレツに近くて美味しいです。そうそう、その店の目玉料理は、ソーセージ、レタス、トマトにドレッシングをかけたものをそばのクレープで包んだものです。これも美味しいので、お薦めです!

Quan arribem a les àrees de servei on dormim la majoria de les nits, tot està tancat. Així que el primer que fem pel matí quan ens despertem és sortir a veure amb què ens trobem. Alguns dies ens trobem que l’àrea de servei on hem dormit té un forn de pa, altres vegades hi ha una bona fruiteria, altres bons souvenirs i altres res interessant. Però fa uns dies, quan ens vam llevar a l’àrea de servei de Minami Furano, ens vam adonar que hi havia alguns llocs de venda de menjar. Imagineu-vos la meva sorpresa quan vaig veure que hi havia una parada on venien truita de patates!!! Després de 9 mesos al Japó i de no haver anat a cap restaurant espanyol des de llavors, podeu imaginar-vos la meva cara quan vaig menjar el primer tros d’aquesta truita de patata deliciosa. Quin esmorzar!! La història és simple. La germana de la xef està casada amb un noi de Saragossa, i ell ha visitat Espanya diverses vegades i ha après a cuinar truita espanyola, molt bé per cert! Si alguna vegada passeu per Furano, proveu també la crep de soba amb salsitxa de cérvol, enciam, tomàquet i salsa rosa, simplement increïble!

When we arrive at the service areas where we sleep most of the nights, everything is closed. So the first thing we do in the morning when we wake up is to check what is around us. Some days we find that the service area where we stopped has a bakery, others a vegetable and fruit shop, others nice souvenirs and others just nothing interesting. But a few days ago, when we stopped at Minami Furano service area, we realized that there were a few stalls selling food. Imagine my surprise when I saw that there was a place selling spanish omelette!!!!! After 9 months living in Japan and not having gone to any spanish restaurant since then, you can picture my face when I tasted this piece of delicious potato omelette! What a breakfast we had!!!! The story is simple. The chef’s sister is married to a man from Zaragoza, and so he has visited Spain a few times and has learned how to cook spanish omelette, very well by the way! If you ever stop by, also try the soba crepe with deer sausage, lettuce, tomato and pink sauce, just amazing!

Cuando llegamos a las áreas de servicio donde dormimos la mayoría de las noches, todo está cerrado. Así que lo primero que hacemos por la mañana al despertarnos es salir a ver con qué nos encontramos. Algunos días nos encontramos con que el área de servicio donde hemos dormido tiene una panadería, otras veces hay una buena frutería, otras bonitos souvenirs y otras apenas nada interesante. Pero hace unos días, cuando nos levantamos en el área de servicio de Minami Furano, nos dimos cuenta de que había algunos puestos de venta de comida. ¡¡¡Imaginaos mi sorpresa cuando vi que había bar donde vendían tortilla de patatas!!! Después de 9 meses en Japón y de no haber ido a ningún restaurante español desde entonces, podéis imaginaros mi cara cuando comí el primer trozo de esta tortilla de patata deliciosa. ¡¡Menudo desayuno nos dimos!! La historia es simple. La hermana de la chef está casada con un chico de Zaragoza, y él ha visitado España varias veces y ha aprendido a cocinar tortilla española, muy bien por cierto! Si alguna pasáis por Furano, probad también la crep de soba con salsicha de ciervo, lechuga, tomate y salsa rosa, simplemente increíble!

Social networks, what for?

私(ティナ)がバルセロナに住んでいた時は、フェイスブックやソーシャルネットワークは全く必要ありませんでした。友達と話したい時は電話すればいいだけなので。でも今、日本でキャンピングカーで生活をしていると、友人に電話も出来ないし、友人に会う事も出来ません。そこでフェイスブックが私の生活においてとっても重要なものになりました。実際、今では起きてすぐにメールと一緒にフェイスブックをチェックします。そして就寝前にも必ずチェックします。フェイスブックのJPPページのおかけで、多くのバーチャルな友達ができ、JPPの素晴らしい経験を何百人の人と分かち合え、JPPサイトの更新情報も伝える事ができます。フェイスブックへの全ての書き込みを楽しんで読んでいます。これらのコメントが私たちを勇気づけ、私たちは1人で旅しているのでないということに気付きます。実際、何百人の人と一緒にこのキャンピングカーで旅している気分にさえなります。できるだけ多くの人とこのアドベンチャーを分かち合えればと思っています。もしJPPのフェイスブックを見てない人は、フェイスブックも覗いて下さい。簡単な英語で書かれてますが、何語でコメントをしてもらっても大丈夫です。もちろん、日本語か英語かスペイン語かカタルーニャ語だったら私たちにしては便利ですけど。

Quan jo (la Tina) vivia a Barcelona no li trobava la gràcia al Facebook o altres xarxes socials. Simplement pensava que si volia parlar amb els meus amics els trucaria o quedaria amb ells. Però ara que visc en una autocaravana i que pràcticament no tinc cap oportunitat de trucar o quedar amb ningú durant un any, Facebook s’han convertit en una eina molt important a la meva vida. De fet, juntament amb el correu electrònic, això és el primer que miro quant hem desperto i l’últim que llegeixo abans d’anar a dormir. Gràcies a la pàgina de JPP a Facebook hem tingut l’oportunitat de fer un munt d’amics virtuals, així com compartir aquesta gran experiència que és The Japan Photo Project amb centenars de persones i, com no, fer-lo servir també per anunciar les últimes novetats de la nostra pàgina web. Gaudim de tots i cada un dels comentaris que la gent penja a Facebook. Aquests missatges ens animen a seguir endavant. Gràcies a tots els vostres comentaris sentim que no estem sols en aquesta aventura, de fet ens sentim com si estiguéssim viatjant amb centenars de persones a la nostra auto-caravana. ¡Anem una mica “estrets”, però molt contents de viure-ho acompanyats, gràcies a tots! Els que no estigueu seguint JPP a Facebook, si us plau feu-ho! Està escrit en anglès senzill, però podeu fer un comentari en qualsevol idioma, encara que és més fàcil per a nosaltres si ho escriviu en japonès, espanyol, català o anglès!

When I (Tina) was living in my hometown I saw no point on Facebook or other social networks. I just thought that if I wanted to talk with my friends I would just call them. But now that we live in a camping car and we have no chance to call or meet almost anyone for a year, Facebook have become a very important tool in our life. In fact, together with email, this is what we check as soon as we wake up and the last thing we read before going to bed. Thanks to JPP page on Facebook we have had the chance to make virtual friends, to share this great experience that is The Japan Photo Project with hundreds of people and to advertise our new uploads on our website. We enjoy every single comment that people post on Facebook, those that encourage us to keep on going on and those that refer to any aspect on japanese reality. Thanks to your comments we feel like we are not alone on this adventure, in fact we feel like we are hundreds traveling on our camping car. It is a bit packed here but we are very happy to share it with all of you, thank you everyone! If you are not following JPP on Facebook, please do so. It is written in simple English, but you can make a comment in any language, but it is easier for us if you write in Japanese, Spanish, Catalan, or English!

Cuando yo (Tina) estaba viviendo en mi ciudad natal no le encontraba la gracia al Facebook u otras redes sociales. Simplemente pensaba que si quería hablar con mis amigos los llamaría o quedaría con ellos. Pero ahora que vivo en una auto-caravana y que apenas tengo oportunidad alguna de llamar o quedar con nadie durante un año, Facebook se han convertido en una herramienta muy importante en mi vida. De hecho, junto con el correo electrónico, esto es lo primero que compruebo en cuanto me despierto y lo último que leo antes de irme a dormir. Gracias a la página de JPP en Facebook hemos tenido la oportunidad de hacer un montón de amigos virtuales, además de permitirnos compartir esta gran experiencia que es The Japan Photo Project con cientos de personas y, como no, usarlo para anunciar la últimas novedades en nuestra página web. Disfrutamos de todos y cada uno de los comentarios que la gente cuelga en Facebook. Estos mensajes nos ayudan a seguir adelante. Gracias a todos vuestros comentarios sentimos que no estamos solos en esta aventura, de hecho nos sentimos como si estuviéramos viajando con cientos de personas en nuestra auto-caravana. ¡Andamos algo “estrechos”, pero muy contentos de vivirlo acompañados, gracias a todos! Los que todavía no estáis siguiendo JPP en Facebook, por favor hacedlo! Está escrito en Inglés sencillo, pero podéis hacer un comentario en cualquier idioma, aunque es más fácil para nosotros si lo escribís en japonés, español, catalán o Inglés!

“Café Good Life” – Sakuraoka Reservation

さすが北海道。旭川市内から数十分車を走らせるともう大自然の中です。そこで見つけたのが、このCafe Good Life。カフェに入ると、草と泥にまみれたおじさんに「あのキャンピングカーで来たの?」と聞かれる。いろいろと話をしていると、この人がオーナーの渋谷さんと判明!オープンして4年目のこのカフェ、渋谷さんの壮大な構想はまだ始まったばかり。これから、ここに、パン屋、鍛冶屋、宿などを誘致し、渋谷さんの夢の地「アカシアプレイス」を作りあげるそうです! これもカフェ同様、古い納屋を使い、ハンドメイドで建てる予定だそうです。 カフェの横には、スティングのスタジオを意識して作った音楽スタジオが。いつかスティングが来るかもと想像するだけで、作るモチベーションになったとか。 作ったり、手入れをしたりするのが大好な渋谷さん、あまりお金儲けには興味なさそう。いろいろと話しているうちに、「今日は何処まで行くの?」と聞かれ、「別に決めてないです。」と答えると、「じゃ、この敷地内で泊まっていったら?」と招待され、今日は、満天の星空のもと、「桜岡リザベーション(特別保留地)」と渋谷さんが呼ぶこの地でキャンプ。そして、なんと、そのカフェのすぐ近くある、渋谷さんの知り合いの大学教授の別荘の檜風呂も使わせてもらいました。渋谷さん、そして、まだ見知らぬ教授、ありがとうございました!

Això és Hokkaido. L’altre dia, quan vam sortir de la ciutat de Asahikawa, després de 20 minuts a la carretera, ja estàvem al mig de la natura. I allà va ser on vam trobar el Cafè Good Life (literalment “Cafè Bona vida”). Quan vam entrar al cafè, un home amb pantalons plens de fang i restes de gespa a la cara ens va preguntar: “Vosaltres sou els que heu vingut amb aquesta autocaravana? Després de xerrar una estona amb ell, ens vam adonar que era el propietari del cafè, ¡el senyor Shibuya! El cafè porta obert només quatre anys, però aquest és només el principi del seu gran projecte. El senyor Shibuya té un somni, i aquest consisteix en crear un lloc anomenat “Acacia Place”. Ara està buscant a gent que vulgui obrir una forn de pa artesà, una posada i una ferreria al costat del seu cafè, a Acacia Place. Ell mateix té planejat construir les cases per a la gent que vulgui obrir aquests negocis, seguint l’estil del seu cafè, que va ser construït a partir d’un vell graner d’estil japonès. Al costat del cafè, hi ha un estudi de música que ell mateix va crear, seguint l’estil de l’estudi de Sting, que va veure en un documental. Amb només pensar que potser algun dia el Sting podria venir a tocar al seu estudi, ell ja estava més que feliç de construïr-lo. El Senyor Shibuya, a qui li agrada fer i mantenir les coses, no sembla interessat en els negocis … Després de la nostra llarga conversa, ens va preguntar “¿Cap a on us dirigiu ara?”. La nostra resposta: “No ho hem decidit encara.” Llavors ens va dir: “I per què no us quedeu aquí, on esteu aparcats, a passar la nit?”. Vam acceptar la seva oferta i així és com vam passar la nit sota un cel ple d’estrelles, a la seva terra batejada com “Reserva Sakuraoka”. Per a més inri, ens va portar a la casa d’estiu d’un amic seu, un professor d’universitat, perquè poguéssim prendre un bany a la seva banyera japonesa de fusta. Des d’aquí volem donar les gràcies al Senyor Shibuya i al professor, a qui encara no tenim el plaer de conèixer!

This is Hokkaido. When we drove from Asahikawa city about 20 minutes, we were already in the middle of the wild nature. And there, we found this Café Good Life. When we entered the cafe, a man in pants with full of mud and grass asked, “You are the one who came here with that motor home?” After we talked a little bit, we came to know that he is the owner of this cafe, Mr. Shibuya! The cafe has been open for four years, but this is just the beginning of his project. He is planning to make his dream land ,“Acacia Place”. Now he is looking for people who wants to open a bakery, an inn, and a smith next to his cafe in Acacia Place. He will make these houses for them, using old Japanese farmer’s barn just like his cafe. Next to the cafe, there is a music studio that he made, using the idea of Sting’s studio. He was just happy to build the studio, imagining someday Sting might visit and sing here. Mr. Shibuya, who likes making and maintaining things, seems not interested in business… After our long conversation, he asked “Where are you heading to now?” We answered, “We have not decided yet.” Then, he said, “Why don’t you stay here where you are parked, to spend the night?” So, we accepted the offer to stay over night under the sky with full of stars in his land that he calls “Sakuraoka Reservation”. And moreover, he took us to his friend’s summer house, a professor of a universtiy, so we could take a bath in the wooden bath tab. Thanks to Mr. Shibuya and the professor whom we yet have to know!

Esto es Hokkaido. El otro día, cuando salimos de la ciudad de Asahikawa, tras 20 minutos en la carretera, ya estábamos en medio de la naturaleza. Y allí fue donde encontramos el Café Good Life (literalmente “Café Buena vida”). Cuando entramos en el café, un hombre con pantalones llenos de barro y restos de césped en el rostro nos preguntó: “Vosotros sois los que habéis venido con esa autocaravana? Tras charlar un rato con él, nos dimos cuenta de que era el propietario del café, ¡el señor Shibuya! El café lleva abierto sólo cuatro años, sin embargo este es sólo el principio de su gran proyecto. El señor Sibuya tiene un sueño, y este consiste en crear un lugar llamado “Acacia Place”. Ahora está buscando a gente que quiera abrir una horno de pan artesano, una posada y una herrería al lado de su café, en Acacia Place. Él mismo tiene planeado construir las casas para la gente que quiera abrir sendos negocios, siguiendo el estilo de su café, que fue construído a partir de un viejo granero de estilo japonés. Al lado del café, hay un estudio de música que él mismo creó, siguiendo el estilo del estudio de Sting, que vió en un documental. Con sólo pensar que quizás algún día Sting podría venir a tocar a su estudio, él ya estaba más que feliz construyéndolo. El Señor Shibuya, a quien le gusta hacer y mantener las cosas, no parece interesado en los negocios … Después de nuestra larga conversación, nos preguntó “¿Hacia dónde os dirigís ahora?”. Nuestra respuesta: “No lo hemos decidido todavía”. Entonces nos dijo: “¿Y por qué no os quedáis aquí, donde estáis aparcados, a pasar la noche?”. Aceptamos su oferta y así es cómo pasamos la noche bajo un cielo repleto de estrellas, en su tierra bautizada como “Reserva Sakuraoka”. Para más inri, nos llevó a la casa de verano de un amigo suyo, un profesor de universidad, para que pudiéramos tomar un baño en su bañera japonesa de madera. Desde aquí queremos darle las gracias al Señor Shibuya y al professor, al que todavía no tenemos el placer de conocer!

Japanese vacation vs spanish vacation

8月が始まりました。夏休みです。でも、スペインと日本では夏休みはかなり違うようです。スペインでは多くの人が8月に1ヶ月間の夏休みをとります。日本では1週間から10日間ぐらいの休みが多いようです。面白いことに、日本人の多くは夏休みのことはそんなに考えずに生活しているようです。スペインでは、夏休みの為に何ヶ月も前から計画をし、休みを夢見ながら、夏休みになんとか辿り着く為に仕事をしているようなものです。スペイン人は、イースターにどこに行くか、連休に何をするか、8月まであと何日残っているかを指折りに数えながら生活しています。でも日本では、多くの人が、そんなに休みに対して情熱を燃やさないようです。幾人かの日本人に、夏休みは何をするのと聞きましたが、大半が予定無しだったり、いつ休みを取るかも決めてませんでした。日本人は仕事に集中し過ぎ?それとも、スペイン人が休みに集中しすぎ?

L’agost ha començat, aquí i a Catalunya. No obstant això, les vacances d’estiu són radicalment diferents aquí i allà. Al Japó la majoria de la gent té una setmana o deu dies de vacances, mentre que a Catalunya gairebé tothom té un mes. Curiosament, el que he notat vivint al Japó és que la gent no pensa en les seves vacances d’estiu durant mesos, com ho fem a Catalunya. Tinc la sensació que a Catalunya vivim pe arribar a les properes vacances. Sempre estem pensant quan anem a tenir un altre cap de setmana llarg, el que farem durant les vacances de Setmana Santa o quants dies queden fins a l’agost. Al Japó no he notat cap tipus d’ansietat respecte a aquestes qüestions. Quan he preguntat a la gent sobre els seus plans per a les seves properes vacances, m’han dit que no sabien quan les agafarien o que no havien decidit encara què fer. Llegint els comentaris de la gent del meu país al Facebook és com he arribat a pensar en aquest tema … Els japonesos estan massa concentrats en la seva feina o els catalans estan massa concentrats en les seves vacances?

August has started, here and in Spain. However, summer vacations are radically different here and there. In Japan most people have one week to ten days of summer vacation while in Spain most people have one month off. The funny thing I have noticed living in Japan is that people don’t think about their summer vacation for months, like we do in Spain. I have the feeling that in Spain we live to make it to the next vacation. We are always thinking when we will have another long weekend, what we will do during Easter holidays or how many days are left until August. In Japan I haven’t noticed any anxiety regarding these issues. When I have asked people about their plans for their next holiday, they have either answered they didn’t know when they would take their next vacation or they hadn’t thought about their plans for it. Reading the comments of people in my country on Facebook is how I ended up thinking about this issue … Japanese are too concentrated on their jobs or spanish are too concentrated on their vacations?

Agosto ha empezado, aquí y en España. Sin embargo, las vacaciones de verano son radicalmente diferentes aquí y allá. En Japón la mayoría de la gente tiene una semana o diez días de vacaciones, mientras que en España la mayoría de la gente tiene un mes. Lo curioso que he notado viviendo en Japón es que la gente no piensa en sus vacaciones de verano durante meses, como lo hacemos en España. Tengo la sensación de que en España vivimos para llegar a las próximas vacaciones. Siempre estamos pensando cuando vamos a tener otro fin de semana largo, lo que haremos durante las vacaciones de Semana Santa o cuántos días quedan hasta agosto. En Japón no he notado ningún tipo de ansiedad respecto a estas cuestiones. Al preguntar a la gente sobre sus planes para sus próximas vacaciones, me han dicho que no sabían cuándo tendrían sus próximas vacaciones o que no había decidido aun qué hacer. Leyendo los comentarios de la gente de mi país en Facebook ha sido como he llegado a pensar en todo esto … ¿Los japoneses están demasiado concentrados en su trabajo o los españoles están demasiado concentrados en sus vacaciones?

Unexpected visitor!

私たちは、祭りの後、港に座り、打ち上げられる花火を見ていました。すると、誰かが私の肩を叩くではありませんか。振り返ると、「こんにちは、森本氏!」と言って、暗闇の中にニコニコと微笑む友人が立っていました。お互い長い間会っていなかったし、メールさえもしていませんでした。彼がJPPのサイトを見てくれている事も知りませんでした。彼はJPPサイトを通して、私たちが、彼の地元の近くを通っていることを知り、車で私たちを捜すことにしたそうです。しかし、私たちは、彼の予想とは全く違った道を走っていたので、なかなか見つける事ができませんでした。200キロ以上走って、見つからないので諦めかけた時、彼は念のためJPPのフェイスブックをチェックしたそうです。すると、JPPフェイスブックは数分前にアップデイトされていて、彼がさっきまで居た祭りの写真が載っていたそうです。彼は急いで引き返し、港で花火を見ている私たちを暗闇の中、見つけ出してくれたのです。「でも、見つけるために、電話なり、メールなりしてくれれば良かったのに」と言うと、「驚かしたかったから!」と。確かに驚きました。次回は、そちらに行く時、電話しますね!

Eren les 8 de la tarda quan estàvem veient focs artificials després d’un dia de festa al sud de Chiba. De sobte, algú em va donar uns copets a l’espatlla. Em vaig donar la volta i vaig veure un amic meu en la foscor, somrient i dient “Hola, Morimoto-sant!” No ens havíem vist durant molt de temps i ni tan sols ens havíem escrit correus electrònics recentment. No tenia ni idea de si estava seguint la web del JPP o no. Sorprenentment, va resultar que ell estava seguint la nostra ruta molt atentament. De fet, havia decidit que quan estiguéssim a prop de la seva ciutat natal, agafaria el cotxe i sortiria a buscar-nos. Així doncs, això va ser el que va fer, va pujar al seu cotxe i va començar a conduir cap a la nostra última marca del mapa de JPP (una temeritat, per cert, perquè no sempre està actualitzat al minut!). A diferència del que havia imaginat, vam agafar un altre camí, així que no ens va trobar. Després de conduir més de 200 quilòmetres, estava a punt d’abandonar la recerca i marxar a casa. Però abans de fer-ho, es va connectar a Facebook un cop més per veure si trobava alguna pista, i de sobte va veure que acabàvem de penjar una foto de la festa que ell mateix acabava de presenciar feia uns minuts. Així que va donar mitja volta, i ens va buscar entre la multitud, i finalment ens va trobar asseguts a la badia veient els focs artificials. “Hauria estat molt més fàcil trobar-nos si ens haguessis trucat o enviat un missatge “, li vaig dir jo. I ell va dir: “Ja, però és que jo volia donar-vos una sorpresa!”. Doncs ho va aconseguir, quina bona sorpresa ens va donar!

It was 8.00 pm when we were watching the final fireworks in a bay after a festival day in South Chiba. Suddenly, someone tapped my shoulder. I turned around, and I saw a friend of mine in the darkness, smiling and saying “Hello, Morimoto-san”! We had not seen each other for a long time and had not even e-mailed recently. I had no idea whether he was following JPP website or not. However, he was actually following our route very carefully. In fact, he had decided that by the time we were close to his home town, he would get on the car  and would start looking for us. And so he did. Got on his car and starting driving towards our latest mark in our JPP map (recklessness, of course, because it is not always updated to the minute!). Unlike what he had imagined, we took another route, so he could not find us. After driving more than 200 kilometers, he was giving up and heading back towards his hometown. Just in case, he checked JPP facebook one last time, and all of a sudden he saw JPP Facebook had just been updated with a picture of the festival he had just seen a few minutes ago. He drove back and looked for us in the crowd, and finally found us sitting on the bay, watching fireworks. “It could have been much easier to find us if you called or sent a message to us,” I said to him. And he said, “I wanted to surprise you guys!”. Sure he did, what a nice surprise!

Eran las 8 de la tarde cuando estábamos viendo los fuegos artificiales después de un día de fiesta en el sur de Chiba. De repente, alguien me dió unos golpecitos en el hombro. Me di la vuelta y vi a un amigo mío en la oscuridad, sonriendo y diciendo “Hola, Morimoto-san!” No nos habíamos visto durante mucho tiempo y ni siquiera nos habíamos escrito e-mails recientemente. No tenía ni idea de si estaba siguiendo la web del JPP o no. Sin embargo, resultó que él estaba siguiendo nuestra ruta muy atentamente. De hecho, había decidido que cuando estuvieramos cerca de su ciudad natal, cogería el coche y saldría a buscarnos. Así pues, eso fue lo que hizo, se montó en su coche y empezó a conducir hacia nuestra última marca en el mapa de JPP (una temeridad, por cierto, porque no siempre está actualizado al minuto!). A diferencia de lo que había imaginado, tomamos otro camino, así que no nos encontró. Después de conducir más de 200 kilómetros, estaba a punto de abandonar la búsqueda e irse a casa. Pero antes de hacerlo, se conectó a Facebook una vez más para ver si encontraba alguna pista, y de pronto vio que acabábamos de colgar una foto de la fiesta que él mismo acababa de presenciar hacía unos minutos. Así que dio media vuelta, y nos buscó entre la multitud, y finalmente nos encontró sentados en la bahía viendo los fuegos artificiales. “Hubiera sido mucho más fácil encontrarnos si nos hubieras llamado o enviado un mensaje”, le dije yo. Y él dijo: “¡Ya, pero es que yo quería daros una sorpresa!”. !Pues lo consiguió, qué buena sorpresa nos dio!


No joking with Tsuyu! (by Tina)

JPPの今回の旅以前に、私は日本に5回も来ていますが、それらは夏、冬、秋で、「梅雨」について知りませんでした。これは日本の雨期を意味する単語です。インドのモンスーンなどは耳にした事がありましたが、日本もそのような時期があるとは知りませんでした。殆どは激しい雨ではありませんが、コンスタントに降り、約一ヶ月続きます。大体、6月20日〜7月20日の間は、灰色の日が続き、視覚的に凹凸がなく写真(特にカラー)を撮るのが難しくなります。ですから、私たちは、この梅雨の期間、室内の撮影を増やし、キャンピングカー内で写真の整理などに費やす時間が増えました。梅雨は雨だけでなく、湿気がすごく、とてもベトベトし、これが梅雨をさらに不快な物にします。私たちは、今年の梅雨に2日ほどしか太陽を見た記憶がありません。日本への旅行を計画している人は、梅雨の時期は避けた方がいいかも!

Abans de començar el JPP  havia vingut a Japó 5 vegades en diferents estacions: estiu, primavera i tardor, però mai havia sentit a parlar del Tsuyu. Aquesta paraula es refereix a la temporada de pluges japonesa. Sabia que hi ha monzons a l’Índia així com temporades de pluges a altres llocs, però mai vaig pensar que al Japó hi havia una època així. No és una pluja violenta normalment, només constant, i durant un llarg mes. Des el 20 de juny al 20 de juliol aproximadament, els dies són de color blanc o grisenc, les coses no tenen volum en absolut, i és molt difícil fer bones fotografies. La nostra solució ha estat disparar sobretot en llocs interiors, o a boscos on la pluja a vegades és una ventatge, i a més a més hem aprofitat per editar una gran quantitat d’imatges a l’autocaravana. A tot això cal sumar-hi l’alta humitat que s’instal·la a Japó des del Juny fins la tardor, el que fa que tot plegat sigui,a més a més, una mica més enganxós. De tant en tant hem gaudit d’un o dos dies de sol, però ha estat l’excepció que confirma la regla. Si teniu pensat venir al Japó, eviteu de totes totes venir-hi durant el Tsuyu!

Before starting the JPP I had come to Japan 5 times in different seasons: summer, spring and autumn, but I had never heard about Tsuyu. This word refers to japanese rainy season. I had heard about monsoons in India and rainy seasons in other places, but I never thought in Japan there was something like this. It is not violent rain, just constant rain, for a one month. From the 20th of june to the 20th of july aproximately, days are white, or grey, things have no volume or shape at all, and it is very hard to take nice pictures. Our solution has been to shoot mainly in indoor places, or in forests, and to edit a lot of pictures in the motorhome. And on top, don’t forget about the high humidity, which makes the whole thing a little bit more sticky. Eventually we have enjoyed one or two days of sun, but just occasionally. If you are planning to come to Japan, avoid coming during Tsuyu!

Antes de empezar el JPP había venido a Japón 5 veces en diferentes estaciones: verano, primavera y otoño, pero nunca había oído hablar del Tsuyu. Esta palabra se refiere a la temporada de lluvias japonesa. Sabía que hay monzones en la India así como temporadas de lluvias en otros lugares, pero nunca pensé que en Japón había una época así. Normalmente no es una lluvia violenta, pero sí constante, y durante un largo mes. Desde el 20 de junio al 20 de julio aproximadamente, los días son de color blanco o grisáceo, las cosas no tienen volumen en absoluto, y es muy difícil hacer buenas fotos. Nuestra solución ha sido disparar sobre todo en lugares interiores, o en bosques donde la lluvia a veces es una ventaja, y además hemos aprovechado para editar una gran cantidad de imágenes dentro de la autocaravana. A todo esto hay que sumar la alta humedad que se instala en Japón desde Junio hasta el otoño, lo que hace que todo ello sea además un poco más pegajoso. De vez en cuando hemos disfrutado de uno o dos días de sol, pero ha sido la excepción que confirma la regla. Si tenéis pensado venir a Japón, evitar a toda costa venir durante el Tsuyu!

Six months (and a half) on the road!

約2週間前、JPPはプロジェクトの折り返し地点に到達しました。私たちは1月に、いっぱいのエネルギーとモチベーションを持って出発しました。しかし、もちろん、このプロジェクトも、どんな長期間プロジェクトと同様、良い時と辛い時があります。現在、恐らく、最も難しい時期を過ごしているかもしれません。暑さや雨といった外的要素だけでなく、開始当時の新鮮感の低下や、体にたまっていく疲労からです。たぶん、ちょっとペースダウンするべきかもしれません。きっと、夏の後、秋のいい気候になり、プロジェクトの終わりが近づくと、またエネルギーが湧いて来るに違いありません。そして、その頃には、このプロジェクトが終わって欲しくないと思う事でしょう! この6ヶ月で、私たちは約19000キロを走り、全国を縦横無尽にまわりました。森本は240本のフィルムを撮り、ティナは数万枚の写真を撮りました。JPPのホームページにはルポを25本、300枚のシングル写真がアップされました。そしてJPPホームページには毎月約5000人の閲覧者が訪れてくれています。JPPフェイスブックでは1300人が日々応援してくれています。JPPツイッターは(書く頻度は低いですが)、160人の人々がフォローしてくれています。JPPが残りの6ヶ月間、どうやってサバイバルし、どう大きくなるか、乞うご期待!

Fa aproximadament dues setmanes, vam arribar a l’equador del nostre projecte particular, el JPP. Vam començar al gener, plens d’energia i entusiasme, però igual que en tots els projectes de llarga durada, hi ha alts i baixos. Com en la vida de cada un de nosaltres. Així que ara és probable que estiguem passant per l’època més difícil de l’any. No només per la calor, la humitat i la temporada de pluges, sinó també perquè l’emoció del principi ha desaparegut i el cansament dels mesos de ruta s’ha anat acumulant en els nostres cossos. Sí, aquest és sens dubte un projecte esgotador. Així que ara és el moment de replantejar-nos el nostre horari i potser intentar frenar una mica el ritme. Sabem amb certesa que després d’estiu, i amb l’arribada de la tardor (amb la seva llum i els seus colors), acostant-se el projecte ja a la seva fi, l’energia, l’entusiasme i l’emoció tornaran a nosaltres una altra vegada, i segur que aleshores no voldrem que el projecte s’acabi!
Pel que fa a aquest primer semestre de l’any, aquests són els números. Sis mesos a la carretera, un gran nombre de prefectures visitades i més de 19.000 quilòmetres recorreguts. El Toru Morimoto ha disparat uns 240 rodets en blanc i negre. La Tina Bagué ha fet desenes de milers de fotografies, de les quals ha editat i retocat prop de 2.500. Els dos junts han pujat més de 25 reportatges i més de 300 imatges individuals. La pàgina web de The Japan Photo Project rep unes 5.000 visites al mes i la seva pàgina de Facebook té més de 1.300 membres registrats. Encara que no són tan actius a Twitter, tenen més de 160 seguidors. Ara cal veure com sobreviu i com creix el JPP d’aquí fins a finals d’any!

About two weeks ago, JPP reached the equator of our own particular project. We started in January, full of energy and enthusiasm, but like every long term projects, there are its ups and downs. Like a everybody’s life. So now we are probably going through the hardest period of the year. Not only because of the heat, the humidity, and the rainy season, but also because the excitement of the beginning is now gone and the tiredness has accumulated in our bodies. Yes, this is an exhausting project. So now it is time to rethink our schedule and maybe try to slow down a little bit the rhythm. We know for sure that after summer, and with the arrival of the autumn (with its beautiful light and colors), approaching to the end, energy, enthusiasm and excitement will come back to us again, and we will think that we don’t want the project to end! As for this first half of the year, these are the numbers. Six months on the road, more than 19,000 kilometers driven and many prefectures visited. Toru Morimoto has shot about 240 black and white rolls. Tina Bagué has take ten thousands of pictures, out of which has retouched about 2,500 pictures. Both together have uploaded more than 25 feature stories and 300 single pictures. The Japan Photo Project website receives about 5,000 visits per month and its Facebook page has more than 1300 followers registered. Although we are not so active in Twitter, we have more than 160 followers. Let’s see how JPP survives and how it grows from now and until the end of the year!

Hace aproximadamente dos semanas, alcanzamos el ecuador de nuestro proyecto particular, el JPP. Empezamos en enero, llenos de energía y entusiasmo, pero al igual que en todos los proyectos a largo plazo, hay altos y bajos. Como en la vida de cada uno de nosotros. Así que ahora es probable que estemos pasando por la época más difícil del año. No sólo por el calor, la humedad y la temporada de lluvias, sino también porque la emoción del principio ha desaparecido y el cansancio de los meses de ruta se ha ido acumulado en nuestros cuerpos. Sí, este es sin duda un proyecto agotador. Así que ahora es el momento de replantearnos nuestro horario y quizás tratar de frenar un poco el ritmo. Sabemos con certeza que después de verano, y con la llegada del otoño (con su hermosa luz y sus colores), acercándose el proyecto ya a su fin, la energía, el entusiasmo y la emoción volverán a nosotros otra vez, y seguro que pensaremos que no queremos que el proyecto se termine!
En cuanto a este primer semestre del año, estos son los números. Seis meses en la carretera, un gran número de prefecturas visitadas y más de 19.000 kilómetros recorridos. Toru Morimoto ha disparado unos 240 carretes en blanco y negro. Tina Bagué ha hecho decenas de miles de imágenes, de las cuales ha editado y retocado cerca de 2.500. Los dos juntos han subido más de 25 reportajes y más de 300 imágenes individuales. La página web de The Japan Photo Project recibe unas 5.000 visitas al mes y su página de Facebook tiene más de 1.300 miembros registrados. Aunque no son tan activos en Twitter, tienen más de 160 seguidores. Vamos a ver cómo sobrevive y cómo crece el JPP de aquí hasta finales de año!

Cheap sushi for low budget economies!

ヨーロッパで寿司を食べようと思ったら、美味しかろうが不味かろうが、いい値がします。でも日本では、一皿100円〜の回転寿しを始め、お手頃価格の寿司がたくさんあります。さらに回転寿しが払えない時でも、さらに奥の手があります。スーパーに夜の19時以降ぐらいに行くと、刺身やお寿司が安くなっています。例えば、この写真。店員が赤い魔法のステッカーを貼ると、ついさっきまで850円だった刺身が半額の425円に!不思議っ!

A Europa menjar sushi, bo o dolent, és molt car. Al Japó en canvi, és molt assequible. Hi ha molts “Kaiten sushi” de 100 iens, restaurants en els quals el sushi es desplaça mitjançant una cinta transportadora davant dels clients. Aquests restaurants són una bona opció. No obstant això, si no es pot gastar 1.000 iens per sopar, encara hi ha una opció més barata, no tan fresca ni tan bona, però segueix sent una bona opció per als amants del sushi “pobres”. Aquesta última opció consisteix a anar a comprar una capsa de sushi o sashimi al supermercat després de les 7 de la tarda, quan els preus solen baixar fins a la meitat. Així, per exemple, aquesta caixa de sashimi que costava inicialment 850 iens, després de les 7 de la tarda els empleats del supermercat van enganxar aquest adhesiu vermell a la caixa, reduint el seu preu a 425 iens.Més barat impossible!

In Europe eating sushi, good or bad, is very expensive. However in Japan it is very affordable. There are many 100 yen “kaiten sushi” places, those restaurants where sushi goes arround in a conveyor belt. So good deal. However, if you can not spend 1000 yen for dinner, there is still a cheaper option, not so fresh nor so good, but still an ok option for “poor” sushi lovers. The trick is buying a sushi or sashimi box in a supermarket after 7 pm, when prices usually drop down to half price. So, for instance, this sashimi tray was 850 yen, but after 7 pm the staff in the supermarket added this red sticker to the box, reducing it’s price to 425 yen. Unbeattable!

En Europa comer sushi, bueno o malo, es muy caro. Sin embargo, en Japón es muy asequible. Hay muchos “kaiten sushi” de 100 yenes, restaurantes en los que el sushi se desplaza mediante una cinta transportadora frente a los clientes. Así pues, son una buena opción. Sin embargo, si no se puede gastar 1000 yenes para cenar, todavía hay una opción más barata, no tan fresca ni tan buena, pero sigue siendo una buena opción para los amantes del sushi “pobres”. Esta última opción consiste en ir a comprar una caja de sushi o sashimi al supermercado después de las 7 de la tarde, cuando los precios suelen bajar hasta la mitad. Así, por ejemplo, esta bandeja de sashimi que costaba inicialmente 850 yenes, después de las 7 de la tarde los empleados del supermercado engancharon este adhesivo rojo a la caja, reduciendo su precio a 425 yenes. Más barato imposible!

Little visitors to JPP motor home!

先日、石見銀山にある小学校を訪れました。日本の多くの校舎は四角いコンクリート建てで、個性が全くありません。時には、共産国のビルにさえ見える事もあります。しかし、まだ日本にもいくつかの美しい木造校舎が残っています。石見銀山の大森小学校はその中のひとつです。全校生徒12名がこの木造校舎で学んでいます。私たちは、この田舎の小さな学校での授業風景などを撮影をさせて頂き、すばらしい時間を過ごしました。そして撮影後には、生徒達を私たちのキャンピングカーに招待しました。「すごーい!」「かっこいい!」「でかーい!」「ここで1日でいいから寝てみたい!」と子供達は大はしゃぎでした。そして帰り際に女の子が私たちに心配そうに一言いいました。「でも、ホントのお家ないの?」

L’altre dia vam visitar una escola de primària a Iwami Ginzan. Al Japó, la majoria de les escoles són de formigó i no tenen cap mena de caràcter. De vegades fins i tot semblen edificis d’un país comunista. Però al Japó encara hi ha algunes escoles de fusta molt boniques. L’escola de primària  del poble d’Omori a Iwami Ginza n’és un bon exemple. Aquesta escola té només 12 alumnes en total. Vam passar una bona estona fotografiant a les seves activitats diàries en aquesta petita escola rural. Quan vam acabar de fotografiar l’escola, vam convidar els nens a la nostra autocaravana. Es van emocionar molt. ”Què xula!”, “Què  gran!”, “M’agradaria poder dormir una nit aquí!” van dir. Els nens estaven molt contents d’haver entrat a la nostra autocaravana. Però abans de marxar, una nena em va preguntar: “però no teniu una casa de veritat?”


The other day we visited an elementary school in Iwami Ginzan. In Japan, most of the schools are made of concrete and have no character. They sometimes even look like buildings in a communist country. But still in Japan there are some beautiful wooden schools left. Omori elementary school in Iwami Ginzan is one of them. This school has only 12 students in total. We had a good time photographing their activities in this tiny rural school. When we finished photographing the school, we invited the children to our motor home. They were very excited. “Cool!”, “How big!”, “I wish I could sleep over a night here!” they said. Children were really happy to enter our motor home. And before leaving, a girl asked me, “but you don’t have a real house?”

El otro día visitamos una escuela de primaria en Iwami Ginzan. En Japón, la mayoría de las escuelas son de hormigón y no tienen ningún tipo de carácter. A veces incluso parecen edificios de un país comunista. Pero en Japón todavía hay algunas escuelas de madera muy bonitas. La escuela de primaria del pueblo de Omori a Iwami Ginza es un buen ejemplo. Esta escuela tiene sólo 12 alumnos en total. Pasamos un buen rato fotografiando sus actividades diarias en esta pequeña escuela rural. Cuando acabamos de fotografiar la escuela, invitamos a los niños a nuestra autocaravana. Se emocionaron mucho. ”Qué chula!”, “Qué grande!”, “Me gustaría poder dormir una noche aquí!” dijeron. Los niños estaban muy contentos de haber entrado en nuestra autocaravana. Pero antes de irse, una niña me preguntó: “¿pero no tienes una casa de verdad?”

Forgotten umbrellas on sale!

電車に置き忘れた傘はいったいどうなるんだろうと考えた人いますか?日本は雨がよく降るので、電車での傘の忘れ物が多いようです。先日、道の駅で停まった時、棚一杯の中古の傘が安く売られているのを見つけました。よく見ると、「JRで忘れら物傘」と書いてるではありませんか。値段は150円〜2000円とコンディションによって違います。私たちも1本買いましたが、このお金はどこへ行くのでしょう?

Heu pensat alguna vegada què passa amb els paraigües que la gent s’oblida als trens amb freqüència? Al Japó plou molt, així que la gent probablement oblidi un munt de paraigües als trens. L’altre dia, quan vam parar en una Michi no Eki (àrea de servei de carretera) ens vam trobar amb una cistella plena de paraigües utilitzats per un preu molt raonable. En el cartell es podia llegir: “Paraigües oblidats als trens de JR a la venda des 150 a 2000 ienes”, depenent de l’estat del paraigua. Vam comprar-ne un, tot i que encara que no entenc com la gent pot fer diners dels paraigües oblidats d’altres persones … a on van aquests diners?

Have you ever thought about what happens to the umbrellas that people forget on the trains? In Japan it rains a lot, so people probably forget a lot of umbrellas on the trains. The other day, when we stopped at a Michi no eki (road side service area), we found a basket full of used umbrellas for a very reasonable price. And the sign said: “Umbrellas forgotten on the JR trains on sale from 150 yen to 2000 yen”, depending on the condition of the umbrella. We bought one, even though I don’t understand how people can make money from other people’s forgotten umbrellas … who keeps that money?

¿Habéis pensado alguna vez qué pasa con los paraguas que la gente se olvida en los trenes con frecuencia? En Japón llueve mucho, así que la gente probablemente olvide un montón de paraguas en los trenes. El otro día, cuando paramos en una Michi no eki (area de servicio de carretera) nos encontramos con una cesta llena de paraguas usados por un precio muy razonable. Y en los carteles se podía leer: “Paraguas olvidados en los trenes de JR a la venta desde 150 a 2.000 ienes, dependiendo del estado del paraguas. Compramos un, aunque todavía no entiendo cómo la gente puede hacer dinero de los paraguas olvidados de otras personas … ¿a dónde va ese dinero?

Nuts RV Camping car meeting in Kyushu!

数週間前、JPPのメインパートナーであるナッツRVの感謝祭に参加するため鳥取から九州まで車を走らせました。感謝祭では私たちのプロジェクトを300人ほどのナッツRVユーサーの前で紹介する機会にも恵まれました。キャンピングカー経験の長い人たちと週末を一緒にすごし、たくさんの事を教えてもらいました。とくに夏対策など。日本の夏は、車中で寝る事は殆ど不可能なので、標高1000メール以上の所に行かなければならない等など。梅雨のおかげで、なんとか、車中はそれほど熱がこもらず、現在まで、なんとか寝れてますが、やはり、なるべく標高の高い位置や海辺の風がある場所を選んでいます。今月をなんとか乗り切れば、8月は北海道なので、なんとかなりそうです。感謝祭でJPPを応援してくれている人たちがたくさんいることを知ることもできましたし、とても楽しい週末でした。

Fa un parell de setmanes vam conduïr fins a l’illa de Kyushu per assistir a la reunió anual d’auto-caravanes del nostre patrocinador principal, Nuts RV. Allà vam tenir l’oportunitat de presentar el nostre projecte a més de 300 persones i reunir-nos i parlar amb ells. Va ser una gran experiència passar un cap de setmana amb experts auto-caravaners i a més a més vam aprendre bastants trucs per sobreviure durant l’estiu. Tothom estava preocupat per on dormiríem durant els propers mesos, ja que és molt difícil dormir dins de l’auto-caravana quan la calor és intensa. El seu consell principal: mai dormir per sota de 1.000 metres d’alçada. Difícil … però la veritat és que ja estem a 2 de juliol i no hem tingut molts problemes encara. Ara dormim amb totes les finestres obertes i ho portem prou bé. I a principis d’agost estarem de nou a Hokkaido per evitar les temperatures extremes de l’estiu japonès i disfrutar de paissatges meravellosos!

A couple of weeks ago we drove all the way down to Kyushu to assist to the annual Camping Car meeting of our main sponsor, Nuts RV. There we had the chance to introduce our project to more than 300 people and to meet and talk with them. It was a great experience to spend the weekend with camping car experts, we actually learned quite a few tricks to survive during the summer. Everybody was worried about where we would be sleeping during the next months, since it is very difficult to sleep inside the camping car with hot weather. Main advice: never sleep below 1.000 meters height. Difficult … but the truth is that it is already 2nd of july and we haven’t had much problems yet. Now we sleep with all the windows open and it is fine. And by the beginning of august we will be back in Hokkaido to avoid the extreme japanese summer temperatures and to enjoy amazing landscapes, this time without snow!

Hace un par de semanas conducimos hasta la isla de Kyushu para asistir a la reunión anual de auto-caravanas de nuestro patrocinador principal, Nuts RV. Allí tuvimos la oportunidad de presentar nuestro proyecto a más de 300 personas y reunirnos y hablar con ellos. Fue una gran experiencia para pasar el fin de semana con expertos auto-caravaneros y además aprendimos bastantes trucos para sobrevivir durante el verano. Todo el mundo estaba preocupado por dónde dormiríamos durante los próximos meses, ya que es muy difícil dormir dentro de la auto-caravana cuando el calor aprieta. Su consejo principal: nunca dormir por debajo de 1.000 metros de altura. Difícil … pero la verdad es que ya estamos a 2 de julio y no hemos tenido muchos problemas todavía. Ahora dormimos con todas las ventanas abiertas y lo llevamos bien. Y a principios de agosto estaremos de vuelta en Hokkaido para evitar las temperaturas extremas del verano japonés y disfrutar de paisajes maravillosos, esta vez sin nieve!

Watching World Cup in a camping car …

木曜日、サムライがデンマーク相手に3点を入れ、W杯決勝トーナメントに進出決定した。この試合は日本では朝の3時半からライブで放送された。多くの日本人はこれをテレビで観戦し、日本にとってこの歴史的試合の目撃者となった。私たちは?このキャンピングカーには地デジTVが付いてるんです!地デジが入るのを確認して、車を停めました。チャンネルを合わして、後は待つのみ。テレビを見ながら待つ。ティナは12時頃にダウン。寝てしまう。森本はその後も、待ち続ける。夜食のおにぎり2個と準備万端。そして1時30分、突然、車がピー、ピー、ピー!と警報が鳴りだす。バッテリーがなくなりかけている!そして冷蔵庫の警告の赤いライトも点灯。冷凍庫がとけだす、、、車の警報は鳴り続けている。テレビを切って、全てのライトを消すしか無い、、、暗闇の中で待つ、、、睡魔が襲って来る、、、、そして、はっと気がつくと朝。歴史的試合は終わっていた。

El dijous passat, els samurais van marcar tres gols contra Dinamarca, classificant-se per als vuitens de final de la Copa del Món. El partit va ser retransmès en directe al Japó a les 3.30 de la nit. Molts japonesos van veure la televisió i presenciar el partit històric. I nosaltres? Tenim televisió digital a la nostra autocaravana! Per descomptat, vam parar en na zona on hi havia una bona cobertura de senyal digital. Vam aconseguir sintonitzar el canal a la perfecció. Només ens faltava esperar, veient la televisió. La Tina se’n va anar a dormir a les 12 de la nit, esgotada. Havia estat un dia llarg. El Morimoto va aguantar despert esperant per veure el partit. Havia comprat dos “onigiris” (boles d’arròs) per veure el partit. Però a 1:30 de la matinada, de sobte, l’autocaravana va començar a pitar! La bateria s’estava morint! La llum vermella d’alarma de la nevera estava parpellejant també. El congelador va començar a descongelar-se … El xiulet no parava. Així doncs, el Morimoto no va tenir més que remei apagar el televisor i totes les llums … esperant en la foscor … quedant-se dormit … . Quan ens vam desperter ja al matí … el partit històric havia acabat!

Last thursday, Samurais scored three goals in against Denmark, qualifying to the finals tournament of World Cup. The match was broadcasted live in Japan at 3.30am. Many Japanese watched the TV and witnessed the historical match for them. And us? We have a digital TV on our motor home!! Of course, we parked the car where there is a good coverage of digital channel. We set the channel perfectly. We just had to wait for the match, watching TV. Tina retired to the bed at 0am. Morimoto kept waiting for the match. He was ready for the match with two rice balls. And at 1.30am, all of the sudden, the car started beeping!! The battery was dying! The red warning light of the fridge was turned on as well. Freezer started melting… Beeping continued. There was no way than turn off the TV and all lights… waiting in the darkness… falling asleep….. and when we woke up it was morning already…. the historical match was over.

El pasado jueves, los samurais marcaron tres goles contra Dinamarca, clasificándose para los octavos de final de la Copa del Mundo. El partido fue retransmitido en directo en Japón a las 3.30 de la noche. Muchos japoneses vieron la televisión y presenciaron un partido histórico. ¿Y nosotros? ¡Tenemos televisión digital en nuestra autocaravana! Por supuesto, estacionamos el coche donde había una buena cobertura de señal digital. Conseguimos sintonizar el canal a la perfección. Solo nos faltaba esperar, viendo la televisión. Tina se fue a dormir a las 12 de la noche, agotada. Había sido un día largo. Morimoto aguantó despierto esperando para ver el partido. Había comprado dos “onigiris” (bolas de arroz ) para ver el partido. Pero a 1:30 de la madrugada, de repente, el coche comenzó a pitar! ¡La batería se estaba muriendo! La luz roja de alarma de la nevera estaba parpadeando también. El congelador empezó a derretirse … El pitido no cesaba. Así pues, Morimoto no tuvo más a remedio que apagar el televisor y todas las luces … esperando en la oscuridad … quedándose dormido … . Cuando nos despertamos ya por la mañana … el partido histórico había terminado.

Meeting with a scooter traveler!

先日、鳥取砂丘からキャンピングカーに戻って来ると、車の前で女の子が待っていました。その人は私たちを待っている間、JPPのサイトやブログを見ていてくれたようです。なんとこの女性、1人で50ccのスクーターで日本一周をしているとのこと。私たちを2時間も待ってくれていたそうです。安全な旅を続けて、またどこかで会いましょう!

L’altre dia, al tornar de les dunes de Tottori, ens vam trobar amb una noia esperant-nos a la nostra autocaravana. Havia vist l’adhesiu de JPP i juntament amb un altre noi que va conèixer allà, van estar fent un cop d’ull a la nostra pàgina web. La veritat és que ella també està viatjant per tot el Japó, però amb un ciclomotor de 50cc! Després d’esperar-nos durant gairebé dues hores, va aconseguir el que volia, fer-se una foto amb nosaltres. Així que nosaltres vam fer el mateix. Bon viatge i fins a la propera!

The other day, when we came back from Tottori dunes, we found a girl waiting for us next to our camping car. She had seen the sticker and together with another guy she met there, they were taking a look at our website. She is actually traveling all over Japan with a 50cc scooter. She was waiting for us for more than two hours! Safe trip and see you next time!

El otro día, a la vuelta de las dunas de Tottori, nos encontramos con una chica esperándonos junto a nuestra autocaravana. Había visto el adhesivo de JPP y junto con otro chico que conoció allí, estuvieron echando un vistazo a nuestra página web. La verdad es que ella también está viajando por todo Japón, pero con un ciclomotor de 50cc. Después de esperarnos durante casi dos horas, consiguió lo que quería, hacerse una foto con nosotros. Así que nosotros hicimos lo mismo. ¡Buen viaje y hasta la vista!

Watching TV while driving?

日本の車は世界最高レベルのナビシステムを持っているだけでなく、ナビのスクリーンでテレビを見る事もできます。実際、多くのドライバーがテレビを見ながら運転しているのを見かけます。時には、テレビを見ながら携帯で話しているドライバーもいます。もしろんこれは日本でも違法ですが、多くの人がしています。実際、日本人はテレビがとても好きです。でも、飲酒運転がこんなに厳しく取り締まられている国で、テレビを見ながらの運転する人が多いのは不思議です。

Els cotxes japonesos no només tenen un dels sistemes de navegació més avançats del món, sinó que també, la majoria d’ells disposen de TV incorporat a la mateixa pantalla. De fet és molt corrent veure a la gent conduir, veure o escoltar la televisió i a més a més parlar per telèfon. Per descomptat està prohibit, però molta gent ho fa. La veritat és que als japonesos els encanta la televisió. Però … no és estrany descobrir aquest tipus de comportaments en un país on conduïr begut està estrictament prohibit. De fet aquells que han ofert alcohol al conductor, aquells que l’han deixat agafar el cotxe anant begut i fins i tot aquells que l’acompanyen quan el conductor és enxampat per la policia, tots reben multa. Però en canvi conduçïr mirant la tele, malgrat estar prohibit, es fa molt. Ho trobo al·lucinant …

Japanese cars have not only one of the most advanced navigation systems in the world, but also, most of them, have a TV incorporated in the same screen. So it is quite common to see people driving, watching or listening to the TV and sometimes talking on the phone on top! Of course it is prohibited, however many people do it. The truth is that Japanese people love TV. But isn’t it strange to find these people in a country where drunk driving is strictly prohibited. In fact people who offered alcohol to the driver, people who offered a car to a drunk driver and all passengers on a car of a drunk driver are fined together with the drunk driver. However watching TV while driving, despite being prohibited, many people do it. I find it really amazing!

Los coches japoneses no sólo tienen uno de los sistemas de navegación más avanzados del mundo, sino que también, la mayoría de ellos disponen de TV incorporado en la misma pantalla. De hecho es muy corriente ver a la gente conducir, ver o escuchar la televisión y además de hablar por teléfono. Por supuesto está prohibido, sin embargo mucha gente lo hace. La verdad es que a los japoneses les encanta la televisión. ¿Pero no es extraño ver este tipo de comportamiento en un país donde conducir bebido está estrictamente prohibido y penalizado? De hecho la gente que ha ofrecido alcohol al conductor ebrio, la gente que le ha permitido coger el coche y la gente que lo acompaña cuando la policía lo pilla, todos reciben multas. En cambio conducir mirando la tele, aunque está prohibido, se hace mucho. Lo encuentro alucinante!