
私たちは、祭りの後、港に座り、打ち上げられる花火を見ていました。すると、誰かが私の肩を叩くではありませんか。振り返ると、「こんにちは、森本氏!」と言って、暗闇の中にニコニコと微笑む友人が立っていました。お互い長い間会っていなかったし、メールさえもしていませんでした。彼がJPPのサイトを見てくれている事も知りませんでした。彼はJPPサイトを通して、私たちが、彼の地元の近くを通っていることを知り、車で私たちを捜すことにしたそうです。しかし、私たちは、彼の予想とは全く違った道を走っていたので、なかなか見つける事ができませんでした。200キロ以上走って、見つからないので諦めかけた時、彼は念のためJPPのフェイスブックをチェックしたそうです。すると、JPPフェイスブックは数分前にアップデイトされていて、彼がさっきまで居た祭りの写真が載っていたそうです。彼は急いで引き返し、港で花火を見ている私たちを暗闇の中、見つけ出してくれたのです。「でも、見つけるために、電話なり、メールなりしてくれれば良かったのに」と言うと、「驚かしたかったから!」と。確かに驚きました。次回は、そちらに行く時、電話しますね!
Eren les 8 de la tarda quan estàvem veient focs artificials després d’un dia de festa al sud de Chiba. De sobte, algú em va donar uns copets a l’espatlla. Em vaig donar la volta i vaig veure un amic meu en la foscor, somrient i dient “Hola, Morimoto-sant!” No ens havíem vist durant molt de temps i ni tan sols ens havíem escrit correus electrònics recentment. No tenia ni idea de si estava seguint la web del JPP o no. Sorprenentment, va resultar que ell estava seguint la nostra ruta molt atentament. De fet, havia decidit que quan estiguéssim a prop de la seva ciutat natal, agafaria el cotxe i sortiria a buscar-nos. Així doncs, això va ser el que va fer, va pujar al seu cotxe i va començar a conduir cap a la nostra última marca del mapa de JPP (una temeritat, per cert, perquè no sempre està actualitzat al minut!). A diferència del que havia imaginat, vam agafar un altre camí, així que no ens va trobar. Després de conduir més de 200 quilòmetres, estava a punt d’abandonar la recerca i marxar a casa. Però abans de fer-ho, es va connectar a Facebook un cop més per veure si trobava alguna pista, i de sobte va veure que acabàvem de penjar una foto de la festa que ell mateix acabava de presenciar feia uns minuts. Així que va donar mitja volta, i ens va buscar entre la multitud, i finalment ens va trobar asseguts a la badia veient els focs artificials. “Hauria estat molt més fàcil trobar-nos si ens haguessis trucat o enviat un missatge “, li vaig dir jo. I ell va dir: “Ja, però és que jo volia donar-vos una sorpresa!”. Doncs ho va aconseguir, quina bona sorpresa ens va donar!

It was 8.00 pm when we were watching the final fireworks in a bay after a festival day in South Chiba. Suddenly, someone tapped my shoulder. I turned around, and I saw a friend of mine in the darkness, smiling and saying “Hello, Morimoto-san”! We had not seen each other for a long time and had not even e-mailed recently. I had no idea whether he was following JPP website or not. However, he was actually following our route very carefully. In fact, he had decided that by the time we were close to his home town, he would get on the car and would start looking for us. And so he did. Got on his car and starting driving towards our latest mark in our JPP map (recklessness, of course, because it is not always updated to the minute!). Unlike what he had imagined, we took another route, so he could not find us. After driving more than 200 kilometers, he was giving up and heading back towards his hometown. Just in case, he checked JPP facebook one last time, and all of a sudden he saw JPP Facebook had just been updated with a picture of the festival he had just seen a few minutes ago. He drove back and looked for us in the crowd, and finally found us sitting on the bay, watching fireworks. “It could have been much easier to find us if you called or sent a message to us,” I said to him. And he said, “I wanted to surprise you guys!”. Sure he did, what a nice surprise!
Eran las 8 de la tarde cuando estábamos viendo los fuegos artificiales después de un día de fiesta en el sur de Chiba. De repente, alguien me dió unos golpecitos en el hombro. Me di la vuelta y vi a un amigo mío en la oscuridad, sonriendo y diciendo “Hola, Morimoto-san!” No nos habíamos visto durante mucho tiempo y ni siquiera nos habíamos escrito e-mails recientemente. No tenía ni idea de si estaba siguiendo la web del JPP o no. Sin embargo, resultó que él estaba siguiendo nuestra ruta muy atentamente. De hecho, había decidido que cuando estuvieramos cerca de su ciudad natal, cogería el coche y saldría a buscarnos. Así pues, eso fue lo que hizo, se montó en su coche y empezó a conducir hacia nuestra última marca en el mapa de JPP (una temeridad, por cierto, porque no siempre está actualizado al minuto!). A diferencia de lo que había imaginado, tomamos otro camino, así que no nos encontró. Después de conducir más de 200 kilómetros, estaba a punto de abandonar la búsqueda e irse a casa. Pero antes de hacerlo, se conectó a Facebook una vez más para ver si encontraba alguna pista, y de pronto vio que acabábamos de colgar una foto de la fiesta que él mismo acababa de presenciar hacía unos minutos. Así que dio media vuelta, y nos buscó entre la multitud, y finalmente nos encontró sentados en la bahía viendo los fuegos artificiales. “Hubiera sido mucho más fácil encontrarnos si nos hubieras llamado o enviado un mensaje”, le dije yo. Y él dijo: “¡Ya, pero es que yo quería daros una sorpresa!”. !Pues lo consiguió, qué buena sorpresa nos dio!









































